Fins el llatí hem de marxar, simbòlicament parlant, per poder trobar l'origen etimològic de el terme rèdit. I és que deriva de "reditus", que pot traduir-se com "retorn" i que emana de l'verb "redire". Aquest últim, per la seva banda, és fruit de la suma de dues parts clarament diferenciades: el prefix "re-", que significa "cap enrere", i el verb "ire".
Es tracta de la guany o l' interès que s'obté d'alguna cosa. Per exemple: "L'equip visitant no va poder treure rèdit de el fet de tenir dos jugadors més que el seu rival en el camp de joc" , "El diputat va acusar l'intendent de cercar rèdit electoral amb el seu projecte" , "No obtinc cap rèdit econòmic per aquest treball: ho faig només per solidaritat " .
Sol usar-se la noció de rèdit amb referència als interessos que ofereix una inversió. En aquest cas, el rèdit reflecteix una certa rendibilitat. Si una persona realitza un termini fix de 10.000 dòlars que li ofereix un interès de l' 8% anual, a el cap d'un any hi haurà obtingut un rèdit de 800 dòlars.
Precisament per tot això, qualsevol persona que vulgui dur a terme un dipòsit o realitzar una inversió cal que, en un primer moment, calculi de manera aproximada el rèdit que li va a aportar. Així, basant-se el tipus d'interès que estigui associat a aquest, podrà estipular clarament quin benefici va a portar-li amb si.
Un emprenedor, d'altra banda, decideix viatjar a una ciutat balneària per vendre artesanies durant l'estiu. Aquest home, que va invertir 5.000 pesos en mercaderies i viàtics, a l'acabar la temporada va obtenir 8.500 pesos. D'aquesta manera, el rèdit que li va donar l'activitat va ser de 3.500 pesos.
També és possible qualificar com rèdit a coses simbòliques o que no són materials. Un tennista pot treure rèdit de l'cansament del seu rival: això vol dir que intentarà aprofitar la mala condició física del seu oponent per obtenir una victòria, tractant de jugar punts llargs i de moure a l'altre tennista per tota la pista.
En el context de la política, sol emprar-se la idea d'rèdit en sentit negatiu. A causa de que, en teoria, els polítics haurien d'actuar en benefici de la comunitat, quan algun demostra perseguir un interès personal se l'acusa de buscar rèdit polític o rèdit electoral (és a dir, actua perquè la gent el voti i no per realitzar algun aportació a la comunitat).
En el nostre dia a dia, el rèdit electoral s'ha convertit en un terme molt emprat. I és que sembla que, pràcticament cada dia, els polítics s'acusen entre si de dur a terme algun tipus d'acció o comentari concret amb l'únic objectiu d'aconseguir vots en les següents eleccions. Bona mostra d'això és que, per exemple, a Espanya el PSOE ha acusat el partit que ha governat aquests últims anys, el PP, de voler obtenir un rèdit electoral del que és la controvertida i complicada situació independentista de Catalunya.
De la mateixa manera, a Argentina, per exemple, la presidenta Cristina Fernández de Kichner, arran d'unes greus inundacions ocorregudes en els últims mesos, ha considerat que li semblava lamentable que s'intentarà treure un rèdit polític de les mateixes.