El màrqueting, també conegut com màrqueting o mercadeig, és la disciplina que es dedica a elaborar estratègies per a la gestió comercial de les empreses, buscant incentivar la demanda. Les tasques de màrqueting inclouen l'anàlisi de l'comportament dels consumidors i de l' mercat.
Internacional, per la seva banda, és un adjectiu que fa a el pertanyent o relatiu a dues o més nacions. El terme també permet nomenar països diferents a l'propi ja allò que ha transcendit les fronteres nacionals.
Què és, doncs, el màrqueting internacional ? Es tracta de la aplicació de les estratègies de màrqueting en un entorn diferent a l'propi. L'especialista ha d'interactuar amb cultures i realitats que són alienes al seu entorn habitual i que l'obliguen a prestar especial atenció a certs factors que resultaran claus per a la introducció dels productes al mercat.
Una de les responsabilitats de l'màrqueting és fidelitzar el consumidor, per la qual cosa el producte en qüestió ha de satisfer les seves necessitats. En el màrqueting internacional, és important que l'expert tingui en clar quines són aquestes necessitats i com el producte que es pretén comercialitzar pot satisfer-les.
Per complir amb aquest objectiu, cal treballar en l'àmbit de la investigació de mercat estranger. La màrqueting internacional ha de conèixer les característiques d'aquest entorn per realitzar les recomanacions corresponents al voltant de el disseny i el desenvolupament del producte. Una vegada que el producte es va introduir al mercat, serà el moment de tractar de fidelitzar el consumidor i de desenvolupar estratègies d'expansió.
L'estratègia de l' Oceà Blau
Per generar guanys i fer créixer el mercat, no sempre s'ha de transitar un camí conegut i segur; l'estratègia de l'oceà blau consisteix a crear demanda en un espai no contemplat fins al moment, un mar verge, en lloc de competir cara a cara amb les altres companyies en una indústria existent.De forma oposada, es coneix com oceans vermells a les indústries que hi ha fins a l'aparició d'un blau. En ells, tots coneixen les regles de joc i els límits del seu accionar. La dinàmica que es dóna en un oceà vermell consisteix en una competència entre empreses que busquen obtenir un millor rendiment que la resta, fer-se amb una porció més gran de mercat, donant als consumidors el que aquests demanen, el que tots saben que aquests necessiten.
A mesura que l'espai de mercat creix, disminueixen les possibilitats d'obtenir guanys per a cada companyia en particular; és aquest el moment en el qual comencen les mesures agressives, que tenen com a objectiu arribar al cim sense reparar en les conseqüències, sense pietat pels competidors. Aquesta guerra despietada tenyeix l'oceà de sang i d'allí es desprèn el nom d'aquest concepte.
L'oceà blau, per contra, representa un punt al mapa que no ha estat descobert encara, un espai desconegut, sense competència ni demanda; el primer a navegar les seves cristal·lines aigües és l'encarregat de crear aquesta demanda, de mostrar als consumidors un producte o servei totalment nou, i de convèncer-los que ho necessiten.
Quan una estratègia d'aquest tipus és reeixida, el creixement i els guanys arriben molt ràpidament, com va passar amb la Nintendo Wii, una consola llançada a la fi de l'any 2006, que va revolucionar la manera d'entendre l'entreteniment digital gràcies al seu comandament amb detecció de moviment. En un oceà blau no existeixen regles, però això pot convertir-se en una arma de doble tall.
A l'basar-se en una estratègia de màrqueting sense precedents, poden donar-se diverses situacions que posin en risc la continuïtat d'una empresa: que el producte o servei revolucionari no generi l'impacte desitjat i resulti impossible recuperar la inversió; que els competidors vegin el seu potencial ràpidament i produeixin imitacions millorades, aconseguint capturar l'atenció dels consumidors amb més eficàcia; que l'acceptació sigui molt lenta.