El vocable llatí paragraphus es va transformar en paràgraf, un terme d'ús habitual en l'àmbit de la gramàtica. Es tracta dels diferents fragments d'un text, que poden reconèixer per la seva majúscula a l'començar i pel punt ia part que marca el seu final.
Un paràgraf pot estar format per una o més oracions. Cadascuna d'elles es troba separada de l'altra a través d'un punt i seguit. Les oracions, al seu torn, són conjunts de paraules que componen una unitat de sentit. Si seguim esmicolant els elements, també podem afirmar que les paraules es creen a partir de la combinació de lletres.
Una certa quantitat de paràgrafs poden donar lloc a un conte, un novel·la, 1 article periodístic, un carta o altres tipus de missatge. Per exemple: "Professor, no vaig entendre el paràgraf on l'autor esmenta la teoria de l'evolució" , "En el quart paràgraf de la nota, el periodista comet un greu error a l'confondre l'assassí amb el seu germà" , "Tres paràgrafs de quatre línies li van aconseguir a governador per explicar les causes de la seva renúncia " .
D'aquí a un paràgraf, poden identificar diferents classes d'oracions segons la seva jerarquia o la seva funció. La oració principal és aquella que marca el sentit de l'paràgraf i de la qual depenen altres oracions, qualificades com secundàries. El paràgraf en qüestió s'entén encara que faltin les oracions secundàries; no així si l'absent és l'oració principal.
Un dels trets principals de l'paràgraf és la coherència que han de tenir les seves parts: ha d'existir un fil entre les seves oracions, un tema central al voltant de el qual girin els missatges, de manera que el paràgraf s'identifiqui clarament com una unitat lògica i amb el suficient contingut com per ser comprès pel lector. Quan en un paràgraf es vol parlar d'un subjecte o objecte present en una secció anterior d'el text, cal recórrer a algun element de l'llenguatge que permeti establir la connexió i indicar on es troba la informació aparentment que falta.
Hi ha diversos tipus de paràgraf, que poden classificar-se segons més d'un criteri. A grans trets, trobem els següents:
* Narratiu: també s'anomena cronològic i conté una sèrie d'afirmacions que s'han d'acceptar sense necessitat que es demostri la seva validesa. És molt usat quan l'autor vol exposar successos ordenats en el temps, el que passa en una notícia o un conte, per exemple;
* Descriptiu: s'enfoca en l'ús de les imatges sensorials per comunicar a l'lector les qualitats dels subjectes, objectes i successos que formen part de el text;
* Argumentatiu: serveix per comunicar o rebatre opinions amb l'objectiu de convèncer el receptor sobre una idea, de refutar l'oposada o bé de dissuadir d'un comportament en particular. Aquest tipus de paràgraf és molt útil per desenvolupar un tema al voltant de el qual gira una discussió vigent;
* Expositiu: té la finalitat de brindar més informació sobre un tema. La seva extensió sol dependre de la complexitat del concepte que es vol desenvolupar;
* Relatiu: presenta una sèrie de idees de tal manera que cada lector pugui fer la seva pròpia interpretació. S'usa sovint en assajos científics amb l'objectiu de despertar la controvèrsia i l'intercanvi d'idees;
* Enumeració: aquesta classe de paràgraf presenta una llista de situacions, començant per la més important i continuant en jerarquia descendent.