Punt és un terme amb múltiples accepcions. Es pot tractar d'una taca circular, un signe ortogràfic, una unitat per portar el registre d'un marcador o fins i tot un lloc. Aplicació, per la seva banda, és el procés i l'efecte de aplicar (posar alguna cosa en pràctica, adjudicar-).
El concepte de punt d'aplicació s'utilitza per nomenar el lloc determinant en el qual s'aplica una força. Es tracta d'un lloc geomètric, vinculat a un vector.
Per comprendre amb precisió què és el punt d'aplicació, hem de tenir coneixements sobre diverses nocions. Primer cal saber que una força és allò que permet el desplaçament o la deformació d'un cos. La força, per tant, altera a l'estat d'un objecte.
La representació gràfica de les forces es realitza a través de vectors, que són segments amb un extrem amb forma de fletxa, indicant la direcció i el sentit de la força.
A l'igual que és important el punt d'aplicació, la direcció i el sentit com a part fonamental d'un vector, no cal oblidar tampoc que hi ha un altre element igualment significatiu. Ens estem referint a la magnitud. Aquesta ve a ser la mida que té el citat vector en la base de la escala que s'estigui emprant en aquest moment.
Reprenent, per tant, la idea de punt d'aplicació, podem dir que aquest és el lloc en el qual s'aplica la força i on, per tant, s'origina el vector.
Cal saber que sobre un cos solen actuar, per regla general, dues o més forces donant forma al que es coneix com a sistemes de forces. Aquests, que després acaben sent una força anomenada resultant, es poden classificar en diversos grups sent els més significatius els següents:
-Concurrentes, que es caracteritzen perquè les línies d'acció arriben a convergir en un únic punt, que dóna lloc a l'existència de angles.
-Colineales, que són les forces o sistemes de forces que procedeixen a actuar en una única i mateixa direcció.
-Paralelas. Com el seu propi nom indica es tracta del sistema en què les forces porten una direcció que és paral·lela unes a les altres.
És important aclarir que, en el camp de la física, se sol treballar amb vectors que tenen independència respecte al seu punt d'aplicació. Aquests vectors, definits com equipol·lents, poden desplaçar-se per diferents zones de l'espai geomètric sense patir canvis mentre es mantingui la longitud (coneguda com a mòdul), el sentit (cap a on apunta) i la direcció (la recta sobre la qual es dibuixa el vector).
Cal exposar que, de vegades, moltes persones solen confondre el que és punt d'aplicació amb sentit de la força. En aquest cas, han de tenir clar què és una cosa i què és l'altra. D'aquesta manera, es pot dir que el primer terme fa referència a el lloc on la força entra en contacte directe amb el cos en qüestió. D'altra banda, el sentit és la direcció que pren aquesta força i es representa mitjançant una fletxa.