El concepte de punt es pot entendre de diverses maneres d'acord a l'context. Pot tractar-se d'un lloc, d'una unitat de tempteig, d'una marca amb forma de cercle o d'un signe ortogràfic, per citar algunes possibilitats.
Cardinal, per la seva banda, és un adjectiu que pot referir-se a allò que té una gran importància o que reflecteix la quantitat exacta de les coses que s'esmenten en una conversa.
Prenent aquestes definicions de manera aïllada, és difícil reconstruir la idea punt cardinal. La noció fa referència a les quatre direccions que sorgeixen de el moviment de rotació que realitza la Terra i que, en un pla cartesià, permeten determinar una posició.
Els punts cardinals, per tant, assenyalen diferents llocs i, com es suggereix en el paràgraf anterior, són quatre: Nord, Sud, Est i Oest. El Nord indica la ubicació de l' Pol Nord, mentre que el Sud fa el mateix amb el Pol Sud. El Oest, per la seva banda, assenyala l'adreça on s'amaga el sol; el Aquest, l'adreça des d'on surt.
El terme cardinal té una etimologia molt interessant, ja que es va obtenir a partir de «card», una paraula d'el llatí que s'utilitzava per identificar al carrer de les ciutats romanes que es s'estenia de nord a sud, passant pel centre de les mateixes. Si prenem aquesta antiga definició en compte de manera estricta, els únics dos punts cardinals haurien de ser el Nord i el Sud, encara que principalment el primer, ja que es considerava l'objectiu.
El Nord sempre ha gaudit de més importància que la resta dels punts cardinals, i això es pot apreciar ja des del disseny de les brúixoles, que sempre el prenen com a referència per calcular la direcció dels altres tres. De fet, quan es diu que un individu «ha perdut el Nord» es fa al·lusió a la seva falta de perspectiva en la vida, al fet que no sap com continuar, quin era el seu rumb.
Aquest moviment explica que l'agulla imantada de la brúixola no assenyali sempre el mateix punt geogràfic. El camp geomagnètic també pateix un canvi d'intensitat, tant increments com decrements, a més de poder invertir la seva polaritat cada milers d'anys. En l'actualitat, la seva intensitat està disminuint.
Això explica que no n'hi hagi prou comptar amb una brúixola per orientar-se enmig d'un espai natural. Els punts cardinals són un d'aquests conceptes que semblen bàsics, que aprenem des de petits, però que amaguen una complexitat molt més gran de l'aparent. D'altra banda, solen associar-se a certes qüestions socials, quan es parla de «Nord» com a part rica de la població, oposada a l' «Sud», sempre ignorat pel govern.
L'estructura dels punts cardinals permet crear una espècie de creu, els angles rectes poden dividir-se en diferents bisectrius. D'aquesta forma queda composta la Rosa dels vents, que s'empra com orientació per navegar.
Aquestes bisectrius, d'altra banda, donen lloc a adreces que se situen entre un punt cardinal i un altre: nord-oest, nord-est, sud-oest i sud-est.
A partir d'l'ús d'agulles imantades, les brúixoles assenyalen el Pol Nord i permeten que una persona s'ubiqui mitjançant el reconeixement dels punts cardinals.