El primer pas que es fa necessari donar abans d'entrar a establir el significat de el terme raons trigonomètriques és determinar l'origen etimològic de les dues paraules que li donen forma:
Raons deriva de el llatí, de "ràtio", que és sinònim de "raó ".
-Trigonométrico, per la seva banda, té un origen grec. Significa "relatiu a la trigonometria", i està composta dels següents elements d'aquesta llengua: el substantiu "trigonon", que pot traduir-se com "triangle"; el nom "metron", que equival a "mesura", i el sufix "-ic", que significa "relatiu a".
Trigonometria és el nom de la branca de la matemàtica que es dedica realitzar càlculs vinculats als elements d'un triangle. Per això treballa amb unitats com el grau sexagesimal (que dóna feina a l'dividir una circumferència en 360 graus sexagesimals), el grau centesimal (la divisió es realitza en 400 graus centesimals) i el radiant (que es pren com la unitat natural dels angles i assenyala que la circumferència és susceptible de divisió en 2 pi radians).
La noció de raó trigonomètrica es refereix als vincles que poden establir-se entre els costats d'un triangle que disposa d'un angle de 90º. Hi ha tres grans raons trigonomètriques: tangent, si i cosinus.
La raó trigonomètrica tangent és la raó existent entre el catet oposat i el catet adjacent. El si, per la seva banda, és la raó entre el catet oposat i la hipotenusa, mentre que el cosinus és la raó entre el catet adjacent i la hipotenusa.
Per comprendre aquestes raons trigonomètriques, per descomptat, cal conèixer què són els catets i la hipotenusa. El catet adjacent és aquell que passa per l'angle de noranta graus, mentre que el catet oposat és, justament, l'oposat a l'angle. Tots dos, per tant, conformen l'angle de 90 º. La hipotenusa, en canvi, és el costat més gran de el triangle.
Més enllà de la tangent, el si i el cosinus, és possible reconèixer altres raons trigonomètriques que s'utilitzen menys, com la cotangent (la raó entre el catet adjacent i el catet oposat), la cosecant (la raó entre la hipotenusa i el catet oposat) i la secant (la raó entre la hipotenusa i el catet adjacent).
Tanmateix, no podem passar per alt que també existeixen les raons trigonomètriques en una circumferència. En aquest cas, cal tenir en compte diverses dades d'interès i importància com aquests:
-La circumferència goniomètrica és la que té el seu centre en el que és l'origen de les coordenades, mentre que el seu radi és la unitat.
-En aquesta circumferència els esmentats eixos de coordenades el que fan és delimitar a quatre quadrants, apareixent triangles semblants.
-Quant a les raons trigonomètriques que poden tenir lloc en general podem determinar que hi ha diferents tipus de relacions, com ara els angles suplementaris, els angles complementaris, els angles oposats, els angles que difereixen en 180º, els angles majors de 360º, els angles negatius, els que sumen 270 º i fins i tot els que difereixen en 90º, entre altres modalitats.
-Així mateix existeixen en aquest cas raons trigonomètriques d'l'angle meitat o les trucades d'angle doble.