El concepte de subjecte pot usar-se de diferents maneres. Pot tractar-se d'una persona que, en un determinat context, no té identificació o denominació. Subjecte també és una categoria de tipus filosòfic i una funció gramatical.
Actiu, per la seva banda, és un adjectiu que pot referir-se a aquell o allò que actua. Com substantiu, la noció d'actiu s'utilitza per nomenar els béns que estan en propietat d'una persona o d'una entitat.
Amb aquestes qüestions en clar, podem avançar amb el concepte de subjecte actiu. Aquesta expressió es fa servir per nomenar a qui compta amb el dret legal de exigir el compliment d'una certa obligació a una altra persona.
En aquest sentit, podem distingir entre el subjecte actiu i el subjecte passiu en el marc d'una relació jurídica. Tots dos subjectes, per tant, són les parts d'aquest vincle. El subjecte actiu és la part que disposa de legitimitat per exigir que l'altra part compleixi amb la obligació que va contraure. Aquesta part obligada, d'aquesta manera, és el subjecte passiu.
Suposem que dues persones signen un contracte de lloguer: un subjecte li lloga el seu habitatge a un altre per una certa quantitat de diners que s'ha de pagar de forma mensual. La persona que aporta l'habitatge és el subjecte actiu: disposa de legitimitat per exigir a l'individu que lloga la casa (subjecte passiu) que pagui la suma acordat. En aquest context, no importa que el subjecte passiu, amb el temps, no tingui els recursos per al compliment de la seva obligació. Aquesta obligació es manté i el subjecte actiu no perd el dret d'exigir el pagament que li correspon.