La paraula ètica prové de el grec ethikos ("caràcter"). Es tracta d'l'estudi de la moral i de l'accionar humà per promoure els comportaments desitjables. Una sentència ètica suposa l'elaboració d'un judici moral i una norma que assenyala com haurien d'actuar els integrants d'una societat.
Per professió s'entén una ocupació que es desenvolupa amb la finalitat de col·laborar amb el benestar d'una societat. Per realitzar aquesta tasca cal que el professional (persona que exerceix la mateixa) actuï amb responsabilitat, seguint els requisits que la llei vigent plantegi per al desenvolupament d'aquesta activitat.
La ètica professional pretén regular les activitats que es realitzen en el marc d'una professió. En aquest sentit, es tracta d'una disciplina que està inclosa dins de la ètica aplicada ja que fa referència a una part específica de la realitat.
Cal destacar que l'ètica, a nivell general, no és coactiva (no imposa sancions legals o normatives). No obstant això, l'ètica professional pot estar, en certa forma, en els codis deontològics que regulen una activitat professional. La deontologia forma part del que es coneix com a ètica normativa i presenta una sèrie de principis i regles de compliment obligatori.
Es podria dir, per tant, que l'ètica professional estudia les normes vinculants recollides per la deontologia professional. L'ètica suggereix allò que és desitjable i condemna el que no s'ha de fer, mentre que la deontologia compta amb les eines administratives per garantir que la professió s'exerceixi de manera ètica.
La ètica periodística, per exemple, condemna que una periodista rebi diners per publicar una notícia tendenciosa a favor d'una determinada persona, organització o empresa. En el món dels negocis, d'altra banda, l'ètica assenyala que un venedor no pot realitzar operacions per fora de l'empresa per a la qual treballa com a empleat.
Dins de l'ètica empresarial ha tres branques que defineixen la relació dels diferents professionals amb el seu hàbitat. Les mateixes són: economicisme limitat (el fonamental objectiu resideix en maximitzar els beneficis però complint amb el imposat per la legalitat vigent, preservant el medi i intentant satisfer les exigències socials de l'entorn), dualisme racionalista (es basa en la recerca de l'benefici respectant els principis imposats per una teoria ètica racionalista, que determina què és el correcte) i realisme moderat (entén que l'ésser humà té la capacitat de conèixer les necessitats del seu entorn i com a tal és responsable d'establir una relació equitativa amb el seu medi).
Quan naixem adquirim la nostra personalitat jurídica; a través de la qual vam rebre una sèrie de drets i deures que han de regir la nostra vida a partir de llavors. No obstant això per a desenvolupar una vida social plena cal adquirir una formació professional. És a dir, un interès particular per una determinada activitat i els estudis necessaris per desenvolupar bé la mateixa. Però tampoc arriba amb aquest aprenentatge, cal saber utilitzar-; això significa, exercir amb responsabilitat.
La responsabilitat d'una persona resideix en la seva obligació de respondre pels seus propis actes. La mateixa es veu condicionada per la llibertat i la voluntat. Pel que fa a l'ètica professional, la responsabilitat d'un individu l'obliga a desenvolupar de forma ètica i justa seu treball, intentant cooperar, en la mesura que pugui, amb el bé comú.