La paraula cim ve de el llatí summa i significa el punt més alt d'alguna cosa. Des de l'anàlisi topogràfic, es tracta del punt d'una superfície que és més elevat en altitud en comparació a tots els punts immediatament adjacents a ell. Per a la matemàtica, d'altra banda, el cim és el màxim local d'una funció.
En el llenguatge quotidià, el terme cim només s'utilitza per referir-se als pics muntanyosos que tenen un grau significatiu de prominència topogràfica o que compten amb aïllament topogràfic. D'aquesta forma, un bloc proper al cim principal d'una cadena muntanyosa no és considerat com el cim. En canvi se sol parlar de subcimas o subpicos de el pic principal.
El Muntanya Everest, ubicat al Himàlaia, és la muntanya més alta (i, per tant, el cim) de la Terra, amb 8.851 metres sobre el nivell de la mar. Cal destacar que les cent muntanyes més altes de l'món es troben al continent asiàtic. La muntanya més alta de l'Amèrica és el Aconcagua (6.959 metres sobre el nivell de la mar). A nivell europeu, el cim és el volcà Elbrus, amb 5.633 msnm.
D'altra banda, cal assenyalar que la paraula cim també fer referència a la sigla utilitzada per diverses organitzacions. És el cas de l' Centre d'Investigacions d'al Medi Ambient (de la Universitat Nacional de la Plata, a l'Argentina), el Centre d'Investigacions de la Mar i l'Atmosfera, el Centre d'Investigació Mèdica Aplicada, el Centre Internacional de Medicina Avançada i el Chartered Institute of Management Accountants.