D'acord a el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), per eidètic s'entén a allò que guarda relació amb els coneixements. Es tracta d'un terme d'origen grec (format a partir de eidos , és a dir "forma") que s'empra en l'àmbit filosòfic per descriure el relacionat a la essència. Per tant, es pot dir que el eidètic és un concepte oposat al que fàctic ja ho sensible.
La paraula també abasta la idea d'aquell individu que és capaç de projectar aquelles imatges o vivències que va veure o imaginar amb anticipació. Aquesta capacitat és comú entre els nens i entre els adults amb cert grau d'excitació nerviosa.
En aquest sentit, és important que fem esment al que es coneix com a memòria eidètica o fotogràfica. Aquesta ve a definir-se com la capacitat que tenen algunes persones de recordar tant coses que han vist com que han sentit anteriorment, en algun moment de les seves vides.
Una oració que pot funcionar com a exemple del que s'ha exposat és la següent: Pere es trobava perdut a la ciutat, però, gràcies a la seva memòria fotogràfica va recordar el nom del carrer i la botiga que hi havia al costat del seu hotel i va poder tornar a la mateixa sense cap tipus de problema.
Així mateix cal subratllar que també es dóna en divers nombre de persones del que és la hipertròfia d'aquesta esmentada memòria eidètica. Això es tradueix en que les mateixes tenen l'extraordinària capacitat de recordar qualsevol soroll o una imatge simplement amb haver-los escoltat o vist una única vegada ia més de forma molt ràpida.
I això sense oblidar tampoc que existeix el que es coneix amb el nom de reducció eidètica. Un terme emprat en l'àmbit de la fenomenologia per descriure a aquelles accions en què un ésser humà en concret només recorda el més important, les principals senyes d'identitat, d'un element que hagi vist o sentit així com d'una vivència que ha experimentat.
La història ens ensenya que el terme eidètic va ser concebut per Plató per referir-se a les coses al seu contemplació més pura, mentre que Aristòtil ho va destinar a indicar el que hi ha a la substància. El filòsof alemany Edmund Husserl, per la seva banda, va aprofitar el concepte per designar pel que fa a l'essència de les coses, i no a la seva existència o presència.
Cal esmentar que la reducció eidètica és un procés que es basa en l'eliminació de qualsevol classe de posició que s'adopti davant de la realitat d'una vivència i del seu objecte, així com també de qualsevol postura vinculada a la naturalesa dels subjectes.
Aquest mètode està relacionat a la convicció que la ment humana és com una mena de taula rasa, que no té el sentit de consciència previ a la seva adquisició per mitjà de l'experiència.
Per Plató, quan hi ha coincidència entre l'ésser i el pensar, és possible arribar a la veritat i tenir un coneixement "cert". En aquest cas concret, el filòsof grec on mostra les seves idees respecte a el terme que hem abordat és en el famós Mite de la Caverna.