El concepte de aborigen fa referència a algú o alguna cosa originari de terra en què viu. En aquest sentit, pot nomenar tant a una persona (una tribu aborigen) com a un animal oa una planta.
Quan el terme es refereix a una persona, s'utilitza per nomenar el primitiu habitant d'un territori, de manera que es contraposa als qui es van establir posteriorment a la regió.
La noció de aborigen s'utilitza com a sinònim de indígena o poblant originari. No obstant això, en el sentit més específic, un indígena és un home que pertany a una ètnia que preserva la cultura tradicional no europea. En general, un indígena pertany a una tradició organitzativa anterior a l'aparició de l' Estat modern.
D'altra banda, als aborígens americans solen anomenar de forma errònia indis; una confusió que va sorgir quan els europeus van arribar per primera vegada a Amèrica i van creure que havien arribat a l'Índia.
Diferents estadístiques assenyalen que, en l'actualitat, hi ha prop de 350 milions d'aborígens a tot el planeta. Mentre que algunes comunitats van assimilar molts costums de l'món occidental, altres segueixen sent nòmades o mantenen les seves formes ancestrals de vida. Es calcula que hi ha uns 5.000 pobles amb les seves pròpies particularitats lingüístiques i culturals.
Els aborígens han estat discriminats i perseguits pels europeus i els descendents d'europeus, fins i tot molt temps després de la conquesta de Amèrica. Una prova d'això és que, recentment en 2006, Sud-amèrica va tenir el seu primer president indígena: el aimara Evo Morales, primer mandatari de Bolívia.
El poble Maputxe
Durant molt de temps van practicar el nomadisme i en les seves arrels i tradicions aquesta pràctica era fonamental; però, des de fa cosa d'un segle es mantenen en un mateix territori a causa de la expropiació que els diversos governs han fet sobre la Patagònia. A més, aquesta terra que habiten cada vegada sembla reduir-se més i posa en perill la seva subsistència com a poble.
És important assenyalar que, sent una cultura molt antiga, tenen un calendari propi el qual es regeix pels cicles de la terra i assenyala les diverses festivitats. L'any comença el 24 de juny a causa de que aquest dia es fa de dia després d'haver transcorregut la nit més llarga de l'any.
Pel que fa a les seves creences, són monoteítas. Nguenechen és el nom del seu déu, és el creador de tot el que existeix i qui domina la terra i brinda vida i fecunditat a tota la natura. Senten una adoració profunda per la terra i respecten al peu de la seves lleis, sense prendre conductes que puguin afectar l'equilibri de l'entorn. La relació que estableixen amb la terra té un sentit ampli, no només expressa una relació vinculada amb la subsistència material sinó que també implica la seva forma de relacionar-se amb les forces sobrenaturals.
És una cultura molt rica i diversa que a més compta amb una llengua pròpia, el mapudungun. La mateixa es compon de símbols i sons que es transmeten de generació en generació de forma oral i la fonamental ensenyament resideix en llegendes i històries mitològiques. Cal esmentar que a el dia d'avui existeixen diccionaris maputxes, encara que les paraules es troben representades per les lletres de l'alfabet espanyol, combinades amb signes auxiliars que permeten reproduir els sons propis d'aquesta llengua, que difereixen en alguns casos amb els de el castellà. També s'ha creat un Grafemario anomenat Azümchefe, en el qual es representen a través de diversos signes dels 26 grafemes, on 6 d'ells corresponen a vocals i 20 a consonants.