El primer que hem de fer per poder establir el significat de el terme avorrir és descobrir el seu origen etimològic. En aquest sentit, podem determinar que deriva de el llatí, en concret, de la paraula "abhorrescere" que és fruit de la suma de diversos components:
-El prefix "ab-", que s'usa per a indicar allunyament.
-El verb "horrere", que pot traduir-se com "sentir horror".
-El sufix verbal "-SC-", que ve a formar part de les formes verbals en infinitiu acabades en "-ecer".
La primera accepció que esmenta el diccionari elaborat per la Real Acadèmia Espanyola (RAE) refereix a el fet de sentir aversió per alguna cosa o per algú.
Per exemple: "Després de fer tants anys el mateix, vaig arribar a avorrir aquest treball" , "Crec que hi ha diverses raons per avorrir a el govern" , "El públic va passar de avorrir a l'cantant a ovacionar-" .
La antipatia o la animositat poden sorgir per diversos motius. Suposem que un home, per diverses circumstàncies, es veu obligat a treballar dotze hores per dia en una feina mal renumerat. En aquest treball, a més, és maltractat pel seu cap. És probable que aquesta persona, en algun moment, comenci a avorrir aquesta ocupació encara que hagi de conservar-ja que necessita els diners.
Avorrir a una persona pot ser un sentiment que exerceix com llosa per a qui el té. Per això, s'estableix que si vol deixar de banda aquesta antipatia per un altre, el que ha de fer és dur a terme els següents consells:
-S'ha de tenir clar que l'odi o l'animadversió no porten a cap banda, és a dir, no serveixen per a res positiu.
-És recomanable mostrar certa empatia amb els altres i especialment amb aquest individu a qui no l'estimen.
-Cal evitar dedicar-li temps a pensar en aquesta persona i pel que la "odia".
-També s'estableix que una bona mesura a l'respecte consisteix a pensar per què es la avorreix i, després d'esbrinar, decidir passar pàgina. El escriure'ls o reflexionar sobre aquests motius són més que suficients per a "treure'ls" fora i fer-los desaparèixer per sempre.
-Cal intentar canviar l'opinió que es té d'aquest individu, centrant-se en coses positives que tingui o bé en bons moments viscuts al seu costat.
La noció d'avorrir, en sentit similar, s'utilitza per nomenar a la molèstia que genera una cosa que avorreix o que cansa. Un nen a què obliguen a menjar pastanagues cada dia pot arribar a avorrir aquest aliment a causa de que està fart de consumir-lo de manera constant. Per això els seus pares haurien de proposar-li diverses opcions alimentàries perquè el petit no acabi cansant-se de cap.
Avorrir, finalment, és el que fa un au quan s'allunya dels seus ous o cries, abandonant. Aquest odi pot sorgir si un ésser humà s'acosta massa a el niu i comença a manipular els ous. Davant d'aquesta situació, l'animal pot marxar i ja no prestar atenció als seus ous.