Derivada de el vocable en llatí abradĕre , la noció de abrasió està vinculada amb el fet i conseqüència de raure o desgastar per mitjà de la fricció. En el camp de la medicina, abrasió és un concepte que fa a la lastimadura o úlcera gairebé superficial de l'epiteli o de les mucoses a causa d'un traumatisme o d'una cremada. També, d'acord al seu significat, descriu a l' poder irritant dels purgants enèrgics.
La abrasió corneal, per citar un exemple concret, consisteix en un rascada, lastimadura o una determinada lesió que afecti la còrnia (és a dir, la superfície transparent que cobreix la part anterior de l'ull), que pot ocasionar-se per un contacte brusc amb una ungla o un objecte punxant, pels lents de contacte o bé a partir de l'ingrés d'un cos estrany a l'ull (com pot ser la terra, la pols o la sorra).
Entre els símptomes més freqüents que experimenta una persona que pateix una abrasió de la còrnia es troben el llagrimeig, l'envermelliment de l'ull, la visió borrosa, el mal de cap, un dolor a l'obrir i tancar els ulls o la sensació de tenir un cos estrany en el citat ull.
Els que tinguin aquests citats símptomes han de, per descomptat, acudir a un professional sanitari especialitzat com és l'oftalmòleg perquè aquest dugui a terme el corresponent examen i anàlisi. En aquest sentit, el més habitual és que aquest metge, per diagnosticar convenientment aquesta abrasió, opti per fer una prova que rep el nom de tinció amb fluorescència.
Aquesta prova consisteix o es basa en l'ús del que és una llum blava, que és la que permet determinar els danys en l'esmentada còrnia, i una tinta de color ataronjat que és la que es dóna a cridar fluoresceïna.
Un cop diagnosticada aquest dany a l'ull, el metge valorarà la gravetat de la mateixa i en funció d'ell establirà un tractament o un altre. Així, per exemple, podrà dur a terme la recepta de gotes o ungüents antibiòtics de diversa tipologia per reduir tant el que és la inflamació com per disminuir el risc de cicatrització.
De la mateixa manera, també pot optar per posar-li un pegat a l'afectat i per recomanar-li el ús d'ulleres de sol per protegir l'ull durant un cert temps. No obstant això, cal subratllar que quan és una abrasió de tipus menor aquesta pot arribar a curar-se per si sola.
Per a la geologia, l'abrasió fa esment a un procés marcat per un considerable desgast o nivell de destrucció ocasionat en la superfície de la Terra quan agents externs arrenquen fragments de matèria.
La abrasió marina, d'altra banda, identifica el desgast que pateixen les roques a causa de l'acció mecànica de l'aigua, que arrossega partícules acumulades a partir de successius erosions. Aquest procés incideix en la formació de costes abruptes.
A més de les esmentades, es pot citar a la abrasió glacial, aquella que es caracteritza per deixar erosionats les lleres de les glaceres, un procés que es desencadena per la presència de materials sòlids arrossegats pel gel. Els grans fins, que es coneixen a nivell genèric amb el nom de farina glacera, generen a la roca de la llera un poliment glacial.
Com hauran pogut apreciar, el concepte d'abrasió està estretament relacionat amb el de erosió, que es basa en un procediment de sostracció o desgast de la roca mare a partir de processos geològics exògens, com l'acció dels éssers vius, el vent, el aigua o els canvis de temperatura, entre d'altres.