El concepte de absolució (l'origen es troba en el vocable llatí absolutĭo ) descriu el fet d'absoldre, un verb que fa a l'acció de despullar de responsabilitat penal a qui hagi estat acusat d'un cert delicte o, quan es tracta d'un procés civil, a no considerar les pretensions incloses en una demanda. En un sentit més general, pot dir-se que absoldre és deixar algú lliure de càrrecs o obligacions.
Des de la perspectiva de l' cristianisme, l'absolució consisteix a perdonar els pecats de qui es mostra penedit dels seus mals comportaments. D'aquesta manera, l'absolució suposa netejar a l'pecador i donar-li una nova oportunitat sense considerar les faltes en què hagués incorregut.
Aquesta pràctica religiosa, duta a terme pels sacerdots, s'inspira en l'indult que Jesucrist li va atorgar els pecadors. El ritu consisteix que el pecador confessi les seves faltes davant un sacerdot, qui li estableix una penitència i absol les seves faltes. Encara que en principi la penitència era pública, a partir de l' Edat Mitjana els sacerdots van començar a concedir absolució en privat.
En aquest cas concret, la manera que un creient rebi l'absolució per part de l'sacerdot davant els pecats que hagi pogut cometre és que acudeixi a l'església i allí decideixi confessar de manera individual. Un cop hagi explicat el comès i es mostri penedit, el religiós li imposarà una penitència amb la qual, d'aquesta manera, aconsegueix aquella esmentada absolució.
En aquest sentit, podem establir que el rector ha de complir amb el que es dóna a cridar secret de confessió. Un terme amb el qual es ve a expressar que aquell no podrà revelar sota cap concepte, i encara que estigui en perill la seva vida, el que se li hagi donat a conèixer per una persona que hagi fet ús del seu dret a la confessió individual.
En canvi, els protestants es confessen mitjançant una oració que realitza tota la congregació. Després de la seva pronunciació, el pastor anuncia l'absolució.
Per tot el que s'ha dit, podem afirmar que existeixen múltiples tipus d'absolució, tant a nivell religiós com en altres àmbits. La absolució sacramental, per exemple, consisteix en la llibertat i el perdó que el confessor li concedeix a l'penitent.
En l'àmbit de el Dret també s'empra l'ús d'absolució. En aquest cas concret, i d'una manera general, podem establir que aquest terme vindria a definir a una sentència judicial mitjançant la qual s'estableix que una persona no és culpable de l'delicte o falta que se li havia imputat, és a dir, que ella és innocent.
El que es dictamini aquesta decisió portarà amb si, entre les seves principals conseqüències, el que aquest ciutadà vegi finalitzada la pena de presó preventiva a la qual podia haver estat sotmès, se li retorni la fiança que podia haver donat i que ja se li posin fi a les mesures que es van establir per evitar que es fugués de país.
La absolució de la demanda consisteix en la resolució d'un plet que afavoreix el demandat; la absolució de posicions, per la seva banda, consisteix en el procés marcat per l'acció sota jurament de l'litigant davant de l'interrogatori de l'altra part implicada en l'assumpte.
La absolució en la instància, així mateix, gira entorn de l'pronunciament que es porta a terme a la sentència quan un tribunal o un jutge s'escuda en una excepció processal i resol abstenir-se de solucionar el fons. Finalment, una absolució general és aquella que s'atorga a una pluralitat de persones.