La abstinència és la acció d'abstenir- (contenir-se, privar-se d'alguna cosa). La paraula prové de el terme llatí abstinentia .
Algunes d'aquestes privacions es realitzen de forma voluntària. Tal és el cas, per exemple, de la abstinència total o parcial de certs aliments o begudes per complir un precepte imposat per una conducta ideològica o el compliment d'algun precepte religiós o d'un vot especial. Es considera que aquelles persones que aconsegueixen deixar de banda certes coses que els agraden o que podrien brindar satisfacció, s'han de considerar virtuoses per tenir una força de voluntat capaç de vèncer qualsevol obstacle que s'interposi entre aquesta persona i el compliment de les idees fonamentals en les que creu.
D'aquesta manera, l'abstinència consisteix en una renúncia voluntària de complaure un desig, Que se sol concretar amb certes activitats corporals que es produeixen plaer. La abstinència temporal d'aliments, per exemple, es coneix com dejuni i s'utilitza com un mecanisme de protesta amb l'objectiu d'obtenir una determinada atenció. Per ex: "Un condemnat a mort porta un dejuni de deu dies com a protesta per la decisió del jutge" . També poden realitzar-se per motius religiosos, com una ofrena a el déu en el qual es creu, com ho fan els musulmans durant el Ramadan.
La abstinència sexual, consisteix com és d'esperar en no mantenir relacions sexuals durant un temps determinat. En algunes ocasions, es deu a una imposició religiosa; hi ha diverses religions, com el cristianisme, que promouen l'abstinència sexual fins al matrimoni i condemnen com a pecat a tota relació sexual que es realitzi en un marc extra matrimonial. En la mateixa, els consagrats (sacerdots, monges, monjos, etc.) s'han de comprometre a deixar de banda aquesta part de la seva vida (la vida sexual) per a servir correctament a Déu.
La síndrome d'abstinència
Hi ha diverses substàncies que tenen la qualitat de provocar dependència i que indueixen als subjectes l'anomenat fenomen tolerància; el mateix fa referència a la disminució dels efectes d'aquesta substància quan la hi utilitza de forma regular, el qual es manté encara que es faci créixer la dosi de a mateixa. Aquest fenomen es troba present tant en persones alcohòliques com en els addictes a substàncies com la cocaïna.
Si bé aquesta síndrome varia d'acord a el tipus de substància amb la qual el subjecte es troba «enganxat»; segons ho expressen diversos estudis, el que provoca l'abstinència d'alcohol és el més greu. El mateix pot tenir diversos nivells de perillositat, depenent de el grau de dependència que es tingui i sent el nivell més greu, una possible causa de mortalitat, si aquest problema no és tractat a temps. Aquesta síndrome d'abstinència a l'alcohol rep el nom de delírium tremens.
Els símptomes que presenta aquesta síndrome són tremolors al cos, mal de cap, nàusees, calfreds, insomni, irritabilitat, vòmits i sudoració extrema i poden portar a un nivell alt d'ansietat que impedeix el normal funcionament de tot el cos.
És important assenyalar que tant la tolerància com la síndrome són perfectament reversibles, però és necessari acudir a un especialista per saber actuar adequadament i no prendre decisions que puguin provocar conseqüències en la salut.
El tractament que es realitza amb persones que pateixen aquesta patologia consisteix en una desintoxicació a força de medicaments, detoxificació i teràpia.
Finalment, podem esmentar també el síndrome d'abstinència neonatal, que ocorre quan una embarassada és addicta a una substància i genera que el nadó tingui la mateixa dependència.