L'arrel etimològica de grèvol es troba en aquifolium , un terme de la llengua llatina. Un grèvol és un arbre que pertany a el grup familiar de les aquifoliáceas i s'emmarca en el ordre de les Aquifoliales.
El grèvol, el nom científic és Ilex aquifolium, sol mesurar uns cinc metres d'altura, encara que s'han registrat arbres d'aquesta espècie amb altures aproximades de vint metres. Es tracta d'un arbre molt longeu, capaç de superar el segle de vida.
Les fulles de l'grèvol, d'un to verdós fosc, tenen forma ovalada i són persistents. Com a característica sortint, pot esmentar-se que, en els marges, presenten espines. El boix grèvol més té flors de color blanc, mateixa tonalitat que exhibeix la seva fusta (que té una gran duresa però que, al seu torn, resulta flexible). Els seus fruits, d'altra banda, són vermellosos.
És possible trobar grèvols al continent asiàtic i en el territori europeu. Aquests arbres es desenvolupen millor en entorns humits i terrenys frescos i són capaços de assentar-se en altituds que arriben als 2000 metres.
Alguna de les espècies més conegudes de grèvol són les següents: agrifolio, es troba a Europa i Àsia; japonès, no sol mesurar més de 4 metres d' alçada i els seus fruits són d'un color negre brillant; americà, pot mesurar més de 9 metres d'altura i les seves fulles posseeixen el revers groguenc; Perni, batejat en honor a l'missioner Pol Perny, qui el va descobrir, té fruits vermells ovalats i fulles rombales; te de Carolina, creix al nord de Mèxic i en el sud dels Estats Units, i s'usa com a purgant.
Atès que es tracta d'un grup d'espècies molt antic, ha travessat alguns dels canvis recents més significatius de la planeta. Per exemple, abans de les glaciacions solia trobar-se en climes càlids, tot i que actualment també es troben en ambients freds.
Un dels usos més habituals de l'grèvol és la ornamentació. Durant els dies de Nadal, sol usar-se de manera similar a el vesc per decorar les cases. Els fruits de l'grèvol, d'altra banda, tenen propietats purgants per al ésser humà, mentre que les fulles són diürètiques.
Pel que fa a la fusta de l'grèvol, s'empra en el terreny de l'ebenisteria gràcies a la seva durabilitat ia la facilitat amb la qual es pot tenyir. De l'escorça, a més, es extra un alcaloide semblant a la quinina.
Com succeeix amb la majoria de les plantes, el grèvol té moltes propietats beneficioses per a la nostra salut, i per això molta gent les aprofita per tractar diversos trastorns. Abans de prosseguir, però, és molt important aclarir que els seus baies posseeixen un alt nivell de toxicitat, tant que si s'ingereixen en grans proporcions poden causar la mort.
Vegem llavors alguns dels beneficis de l'grèvol per a la nostra salut:
* Té notables propietats diürètiques, per la qual cosa les seves fulles s'usen per promoure l'eliminació de l'excés de líquid en l'organisme, característic de malalties com la hidropesia, la gota o el reuma. Per a això n'hi ha prou amb fer quatre cullerades de fulles seques trossejades en aigua bullint, i continuar la cocció durant deu minuts, per després beure tres tasses a el dia;* Una decocció de tres cullerades de arrel seca per cada litre d'aigua és ideal per tractar la febre. En general, això es recomana per a casos de grip i bronquitis, entre d'altres trastorns acompanyats per les altes temperatures corporals, i la dosi no ha de superar les dues tasses per dia;
* La seva escorça és molt usada per a la neteja dels intestins, i per això n'hi ha prou amb macerar en fred durant una mitjana de dotze hores;
* Actua com a tranquil·litzant en casos d'epilèpsia i histerisme, per exemple. Per a això es prepara una infusió d'escorça i es consumeix en dosis que no superin els dos gots per dia.