Addenda és un terme que deriva d' addenda , un vocable llatí que fa referència a allò que s'ha d'agregar. La noció de addenda, d'aquesta manera, fa referència a l' apèndix d'un llibre o qualsevol altre afegit que es realitza a un text.
L'addenda té la finalitat de desenvolupar o ampliar els continguts ja presentats. Sol utilitzar-se en documents professionals, contractes i manuals, entre d'altres classes de publicacions.
Prenguem el cas d'un llibre on l'autor analitza la situació política d'un país. Amb el pas dels anys, es produeixen certs successos que deriven del que s'ha exposat per l'escriptor. D'aquesta manera, a través d'una addenda, l'autor pot afegir algun comentari a l'respecte a les noves edicions de el llibre.
De vegades, l'addenda serveix per corregir informació, sense necessitat de reescriure el material o de tornar a imprimir tota l'obra. Suposem que en un llibre s'esmenta que un músic va néixer a 1806 però després, a través d'la troballa d'un document, es descobreix que l'artista en realitat va néixer a 1801. Amb una addenda, l'autor de el llibre està en condicions d'aclarir la data correcta.
És important establir que, dins de l'àmbit dels llibres, l'addenda pot adquirir diferents aparences. Amb això ens referim al fet que no només es pot presentar com un document de text més sinó que també es pot presentar en format de cd, de dvd…
Si ens centrem en un manual, el cos principal de l' document pot explicar certes tasques en pocs passos. Aquells que no aconsegueixen entendre el procés, poden recórrer una addenda on es desenvolupen les accions amb més extensió. Aquesta organització de l'material facilita la lectura de qui no necessita tant detall i, al seu torn, permet que la resta dels lectors puguin incorporar més coneixements.
Dins del que pot ser un contracte de qualsevol tipus, també es pot arribar a incloure una addenda quan les parts arribin a l'acord d'ampliar, matisar o canviar alguna part substancial del mateix. En la mateixa es poden modificar des dels preus fins als terminis de dates passant per certes condicions específiques sobre les quals es tracti.
En el camp de la medicina també es poden trobar addendes. En aquest cas, l'habitual és que es facin servir perquè el doctor en qüestió introdueixi una sèrie de dades importants relatives a l'pacient.
En l'àmbit jurídic, concretament en els judicis, es poden introduir addendes a les sentències. El més freqüent és que aquestes vinguin a servir perquè el jurat, a partir d'investigacions o de dades molt concretes aconseguits, procedeixi a explicar de manera puntualitzada la decisió que ha pres respecte a la innocència o culpabilitat de l'acusat.
Precisament en aquest sentit una de les addendes més conegudes és la que va realitzar el jurat en el cas de Harold Greenwood, que va ser acusat d'assassinar la seva dona amb arsènic en 1919. Aquest va ser declarat innocent, però en l'esmentada explicació que es va afegir a la sentència es deixava clar que el jurat estava convençut que se li havia administrat a la dona aquest verí, però que no podia demostrar que la quantitat que va ingerir fos la responsable de la seva mort.