La noció de alè té diversos usos. El primer significat esmentat per la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en el seu diccionari fa referència a l' aire que s'exhala. Per exemple: "Vaig córrer tant que em vaig quedar sense alè" , "Què has dinat? Tens mal alè " , " El corredor francès va aconseguir completar la marató amb l'últim alè " .
En general, l'alè al·ludeix específicament a l' aire que surt per la boca. Quan aquest aire té una olor que resulta desagradable, es parla de mal alè. El trastorn, també anomenat halitosi, sol vincular-se a una higiene oral deficient, encara que també pot ser degut a diverses malalties.
Consells per evitar el mal alè
El consum d'aliments amb forta olor, la ingesta de begudes alcohòliques (vi, cervesa, etc.) i el tabaquisme són altres factors que poden fer que una persona tingui mal alè. Per això és important seguir una sèrie de consells per evitar aquest trastorn tan desagradable i incòmode, especialment per a entorns com l'oficina o la facultat:
* Evitar aliments com ara la ceba, el cafè, l'all, el formatge, els dolços i els embotits molt condimentats. No es tracta de no consumir mai, sinó de fer-ho de forma espaiada i, sobretot, allunyada dels moments de major exposició social;
* Portar un raspall de dents a tot arreu per poder usar-lo després de cada àpat, estiguem on estiguem. Aquesta recomanació és una de les més importants, i s'aplica a totes les persones, independentment dels problemes d'alè, ja que representa una pràctica d'higiene indispensable per a la salut de la boca en general;
* La secreció de saliva és molt necessària per combatre els bacteris relacionades amb el mal alè, i per promoure aquest procés és important beure molta aigua;
* Per als que s'atreveixin a prendre la decisió d'evitar productes d'origen animal, el vegetarianisme és una solució a la majoria dels problemes digestius, incloent el mal alè;
* Mastegar xiclets sense sucre, els quals promouen la salivació i també són bons per a remoure restes de menjar quan no tenim al nostre abast el raspall de dents;
* Intentar no consumir aliments molt fibrosos o poc humits, i reemplaçar-los per les amanides de verdura sense coure;
* No passar llargs períodes de temps sense ingerir cap aliment. Si volem tenir cura de la figura, sempre podem recórrer a una fruita, com ser una poma, o una verdura, com una pastanaga, per calmar l'ansietat i afavorir la salivació.
Remeis casolans per l'halitosi
* Utilitzar una pasta de dents que tingui clorofil·la entre els seus ingredients;* Consumir caramels de menta;
* Abans d'esmorzar, menjar un préssec groc;
* Quan el mal alè sorgeix per una inflamació de les genives, es recomana esbandir la boca amb una barreja de sàlvia vermella (dues cullerades) i aigua (mig litre), la qual s'ha de bullir, deixar reposar durant 20 minuts i colar abans de utilitzar;
* Barrejar branquillons de julivert i claus d'olor en dues tasses d'aigua, i portar-lo a bull. Colar i servir com esbandida bucal un parell de vegades a el dia.
altres accepcions
El concepte d'alè, d'altra banda, sol referir-se a l' energia, l' impuls o el valor: "Ja no tinc alè per seguir lluitant" , "El jove va prendre alè i va saltar a el buit" , "Admiro l'alè que tens per sobreposar als problemes " .
Considerat com energia o força, l'alè és una cosa que s'intenta transmetre o contagiar a través de paraules o gestos. Si un jove està nerviós perquè ha de rendir un examen molt important, els seus pares poden donar-li alè per tranquil·litzar-lo. Un equip de futbol, per la seva banda, pot rebre alè dels simpatitzants mitjançant cants i crits. S'entén que l'alè és una espècie d'incentiu o de al·licient per redoblar els esforços.