S'anomena anòsmia a la pèrdua total de l' olfacte. Aquest sentit fa referència a la capacitat de percebre olors. Quan la reducció d'aquesta capacitat no és absoluta, sinó parcial, es parla de hipoòsmia (terme que no és reconegut per la Real Acadèmia Espanyola en el seu diccionari).
La anòsmia pot ser crònica (si es manté en el temps) o només temporal (la incapacitat no es perllonga). D'altra banda, és possible fer referència a la anòsmia específica, que només impedeix la detecció de determinats aromes.
Per al diagnòstic de anòsmia, els metges solen fer que els pacients facin olor diferents fragàncies. Així aconsegueixen saber si perceben l'aroma o si, per contra, no aconsegueixen registrar-lo.
Si la persona neix amb anòsmia, es parla de anòsmia congènita. Hi ha la possibilitat que l'individu neixi amb una capacitat olfactiva normal i que, amb el temps, la perdi per una malaltia, una infecció, una cirurgia o una altra causa.
Malgrat que certes anosmias no poden tractar-se, altres poden revertir-se amb l'ús de corticoides. L'objectiu és minimitzar la inflamació de les mucoses que impedeix el normal funcionament de l'olfacte.
Quan un ésser humà pateix anòsmia, pateix diversos trastorns. Aquestes persones tenen dificultats per distingir el sabor dels menjars ja que, si bé la llengua s'encarrega de detectar si es tracta d'un aliment àcid, amarg, salat o dolç, és l'olfacte el responsable de reconèixer tots els altres matisos. La anòsmia també impedeix que l'individu adverteixi una fuita de gas, per exemple.
Les persones que gaudeixen d'un bon estat de salut general des de petites no solen ser conscients l'impacte que una condició tal com la anòsmia pot tenir en les seves vides. En general, als éssers humans ens preocupen més les afeccions com ara la ceguesa o la paràlisi, perquè creiem que depenem més de les nostres cames i de la nostra vista que, per exemple, del nostre olfacte.
No obstant això, si ens enfoquem en el fet que la anòsmia no només pot impedir-nos gaudir del menjar i el aroma de les flors, sinó que també pot portar-nos a ignorar una fuita de gas o un incendi que està tenint lloc en la nostra pròpia vivenda, no cal dir que no es tracta d'una malaltia lleu.
* Hiperòsmia: es tracta d'una major capacitat de percepció olfactiva del normal, la qual cosa al seu torn comporta una detecció més eficient dels sabors. És important assenyalar que, malgrat la seva relació amb la anòsmia i la hipoòsmia, aquest fenomen és molt menys freqüent. Entre els tipus de causes més comuns estan les ambientals, les genètiques, el consum de certs fàrmacs o fins i tot l'embaràs (en aquests darrers dos casos, la hiperòsmia es dóna de forma temporal);
* Parosmia: és una condició caracteritzada per la incapacitat d'identificar l'olor intrínsec o natural dels diferents objectes, a causa d'un deteriorament de l'olfacte. En poques paraules, una persona amb aquest trastorn percep certes olors de forma distorsionada, generalment desagradable. Algunes de les causes de la perosmia són les infeccions en les vies respiratòries superiors, l'epilèpsia, traumes al cap i la malaltia de Parkinson;
* Fantosmia: aquesta malaltia porta a la persona a percebre olors que no es troben presents, tant agradables com desagradables o preocupants, com ser l'aroma de les flors o l'olor a cremat. Les estadístiques indiquen que aquest trastorn pot desaparèixer amb el temps, encara que també pot tractar-se amb ajuda mèdica. Si bé no és una condició greu en si mateixa, sol venir acompanyada de problemes com ara tumors cerebrals, malaltia de Parkinson o esquizofrènia, entre d'altres.