La noció de aparell pot referir-se a l'agrupació d'elements que, actuant de forma coordinada i en conjunt, desenvolupen una mateixa funció. Hi ha múltiples aparells: entre ells, el aparell de Golgi.
S'anomena aparell de Golgi a l' orgànul que es troba en les cèl·lules de tipus eucariota i que s'encarrega de completar el procés de producció de certes proteïnes. Aquest aparell es compon de prop de vuitanta dictiosomes, que són conjunts de petits sacs coneguts com sàculs. Els dictiosomes, de forma aplanada, s'ubiquen uns sobre els altres i estan protegits per una membrana.
L'aparell de Golgi, també anomenat complex de Golgi, cos de Golgi i golgisoma, va ser descobert per Santiago Ramón i Cajal en 1897. Més endavant, Camillo Golgi es va encarregar de descriure amb precisió tot el vinculat a aquest orgànul, que va acabar adoptant el nom de el metge italià.
Els sàculs poden agrupar de diverses maneres: en general, es formen grups de entre quatre i vuit sàculs, que componen els dictiosomes. A través de diferents tubs, les substàncies poden passar d'un sàcul a un altre. La cara externa dels sàculs es troba direccionada cap al sistema batejat com reticle endoplasmàtic.
Entre les funcions que desenvolupa l'aparell de Golgi, es troben la producció de l'acrosoma que forma part dels espermis i el desenvolupament dels lisosomes primaris; l'elaboració de membrana plasmàtica; la secreció cel·lular; i l'alteració de les substàncies que sintetitza el reticle endoplasmàtic rugós. En general pot dir-se que l'aparell de Golgi modifica i distribueix les macromolècules sintetitzades per la cèl·lula.
Vesícules de l'reticle endoplasmàtic llis
En el reticle endoplasmàtic llis es formen unes vesícules que a l'unir-se creen agregats tub-vesiculars que són portats cap a la regió cis de l'aparell de Golgi per mitjà d'unes proteïnes motores. Aquestes últimes, per la seva banda, poden avançar gràcies a la guia d'uns microtúbuls i, a l'fusionar-se amb la membrana de l'aparell, buiden el seu contingut dins de l'lumen.Les molècules que ingressen en l'aparell de Golgi es modifiquen, es marquen i després són enviades al seu últim destí. Les proteïnes que es duen a parts distants de l'aparell arriben a la regió trans , i s'internen en una xarxa complexa de vesícules i membranes. Allà és on gran part d'elles es marquen i es manen a les seves respectives destinacions a través d'un dels següents tres tipus de vesícules, depenent del seu marcador:
* Vesícules d'exocitosi: són les que contenen proteïnes que seran alliberades a l' mig extracelular. Després de la internalització de les proteïnes, es produeix el tancament de la vesícula i es dirigeix immediatament a la membrana plasmàtica, amb la qual s'uneix per alliberar el contingut, en un procés que es coneix amb el nom de secreció constitutiva. Un exemple d'això es pot apreciar quan s'alliberen els anticossos per mitjà de limfòcits B activats;
* Vesícules de secreció: es tracta d'aquelles que també tenen en el seu interior les proteïnes que han de alliberar-se a l'medi extracel·lular, encara que és important assenyalar que, després de la seva formació, aquestes vesícules s'emmagatzemen en la cèl·lula i allà es mantenen a l'espera de la senyal que els indica que han de començar la seva activitat. En aquest moment, es mouen en direcció a la membrana plasmàtica, on descarreguen el seu contingut, tal com ho fan les vesícules d'exocitosi. El nom d'aquest procés, que té lloc quan les neurones alliberen neurotransmissors, és secreció regulada;
* Vesícules lisosomals: aquestes vesícules s'encarreguen de transportar proteïnes als lisosomes, uns orgànuls d'escasses dimensions que contenen un gran nombre de hidrolases àcides. Pel que fa a el tipus de proteïnes, poden ser de membrana o enzims digestius. Per transferir el seu contingut a l'lisosoma, la vesícula ha de fusionar amb un endosoma tardà, com passa quan les proteases digestives són enviades als lisosomes.