En el llatí és on es troba l'origen etimològic de la paraula gana. En concret, procedeix de "apetitus", que és el resultat de la unió dels següents components:
-El prefix "ad-", que és equivalent a "cap".
-El verb "Petere", que pot traduir-se com "demanar".
Es coneix com la gana a l' desig que sorgeix per instint i que genera la intenció de satisfer-ho. La gana s'associa a les ganes de fer alguna cosa.
Per exemple: "Gràcies, però en aquest moment no tinc gana" , "Avui tinc una gana insaciable! Ja vaig menjar dues hamburgueses i una porció de pizza i encara no estic ple " , " El desig sexual es pot veure afectat per l'estrès " .
La gana, en general, porta a la persona a realitzar alguna acció per aconseguir la seva satisfacció. És molt comú que un individu senti gana d'aliments: allò que, en el llenguatge quotidià, coneixem com fam (la necessitat de menjar). Quan un subjecte sent gana, experimenta el desig d'ingerir aliments.
El rellotge biològic fa que la gana aparegui en els horaris que solen destinar-se a la menjar (a l'migdia per dinar oa la nit per sopar). No obstant això, la gana pot irrompre en altres moments, una particularitat que moltes vegades provoca que la gent triï aliments que no són saludables per saciar aquesta fam sobtat (snacks, llaminadures, etc.).
Moltes són les persones que, en algun moment donat, poden patir una notable falta de gana. Aquesta pot ser causada per nombroses circumstàncies com una malaltia, estrès, depressió, avorriment, hipotiroïdisme, consum de drogues, una ruptura sentimental, la pèrdua de la feina…
Davant la mateixa, el que cal fer és anar a el metge perquè pugui establir un diagnòstic i determinar a què pot ser deguda. Si la falta de gana és una cosa puntual i no té un origen complex, es poden prendre certes mesures en pro que la persona mengi adequadament:
-Dur a terme una dieta sana, completa i equilibrada on la varietat sigui la nota dominant.
-Realitzar exercici de manera habitual i deixar de banda completament la vida sedentària.
-En el cas que sigui necessari i així ho indiqui el metge, apostar per la ingesta de vitamines i suplements nutricionals.
Reduir la ingesta de líquids entre àpats.
-No menjar fora d'hores.
-Disminuir la ingesta del que són aliments amb molta fibra.
-De la mateixa manera, cal no passar per alt que també es considera una mesura estupenda que s'inclogui en l'alimentació el que es coneix com gelea reial.
La idea de desig sexual, d'altra banda, es vincula a la libido. Es tracta un impuls relacionat amb la sexualitat que una persona pretén satisfer, alguna cosa que la porta a adoptar un cert comportament que pot vincular-se a l'seguici ia la recerca d'intimitat per concretar la relació sexual.
Quan un ésser humà experimenta una atracció sexual per un altre, es desperta el seu desig sexual i les ganes de satisfer-ho. Dit gana, en molts casos, ha de ser controlat i reprimit.