Absis és un concepte arquitectònic que pot esmentar en femení (la absis) o en masculí (l'absis). La noció permet nomenar el sector semicircular i voltat d'un temple que possibilita la instal·lació de l' presbiteri i de l' altar.
L'absis, de planta poligonal o semicircular, es troba a la capçalera de la església. Els seus orígens es remunten a l' Imperi Romà: és els temples de l'època, es col·locaven figures de les deïtats en fornícules que funcionaven com absis. Després, en les basíliques, va començar a cridar absis a l'espai amb seients, on s'instal·lava la butaca de l'magistrat davant de l'altar.
Amb els anys, la majoria de les esglésies van començar a donar-li preponderància a l'absis, integrant-ho a l'presbiteri (1 espai destacat que pot destinar-se a el cor) i a l'altar (l'estructura on es porta a terme el culte, sent l'escenari de les ofrenes i d'altres ritus).
Encara que existeixen múltiples formats d'absis, el més habitual és que s'ubiqui a la capçalera de la nau principal i que sobresurti de la estructura, amb una coberta voltada. L'absis principal pot estar comunicat a una altra estructura annexa, de característiques similars encara que més petita, que rep el nom de absidiola.
Hi ha diversos absis que, per les seves característiques, es van fer molt coneguts. El Absis dels Miracles, per exemple, és l'única estructura que es manté en peu d'un temple de l' segle XIII que es troba en Talamanca de Jarama (Espanya). La Catedral del Salvador de Saragossa, anomenada La Seu, disposa per la seva part de diversos absis de rellevància arquitectònica i històrica.
De la mateixa manera, no podem passar per alt tampoc l'espectacular absis que posseeix Sant Climent de Taüll, a la vall de l'Boí. El mateix ha aconseguit convertir-se en una fita dins de la història de l'art perquè compta amb unes sorprenents pintures romàniques, que han passat a considerar-se una autèntica joia de l'romànic de tot el continent europeu. En concret, vénen a representar diferents escenes bíbliques.
I a aquestes edificacions històriques podríem destacar moltes altres en què els absis són un referent:
-La Església Parroquial de Sant Julià i Santa Basilia, del municipi de Palència de Villaconancio. Conserva en l'actualitat part de la seva estructura inicial, sent rellevant la dada que es va erigir al segle XII. En concret, conserva el seu doble absis, que posseeix un marcat estil romànic.
L'Església Parroquial o Col·legiata de Sant Salvador de la vila de Sant Salvador de Cantamuda (Palència). Va ser posada en peu al segle XII, per l'impuls i obstinació de la Comtessa de Castella Donya María Elvira. Destaca perquè posseeix tres absis: el central, on prenen rellevància tant unes pilastres prismàtiques com unes columnes geminades primes; al sud, que compta amb dos finestrals, i el nord, que disposa d'un únic finestral.
L'Església de Sant Miquel, enclavada a la localitat d'Olmedo (Valladolid). D'aquest temple, que sembla ser té el seu origen al segle XII, sobresurt el seu absis pel fet que és una autèntica joia d'estil romànic mudèjar.