Cònsol és un concepte vinculat a la política i la administració. En l'actualitat l'ús més freqüent de el terme apareix en les relacions diplomàtiques, ja que el cònsol és la persona autoritzada per un Estat a protegir els seus ciutadans en un país estranger.
El cònsol, per tant, és un funcionari de l'servei exterior que es dedica a assistir a les persones de país d'origen en un territori estranger. La tramitació i legalització de documents, el lliurament de poders o certificats, la renovació de passaports, la defensa dels ciutadans i la promoció turística, cultural i econòmica de la nació formen part de les activitats que ha de realitzar.
Entre les funcions de l'cònsol sobresurten aquelles de caràcter notarial per donar fe pública i les vinculades a la traducció certificada (ja que el cònsol també és perit traductor).
En la jerarquia diplomàtica, pot parlar-se de diferents càrrecs vinculats a un consolat, com el cònsol general, el cònsol general adjunt, el cònsol adjunt, el cònsol honorari o el vicecònsol.
Es creu que aquesta necessitat de comptar amb un representant de l'propi país en territori estranger va sorgir durant les Croades; quan els italians que havien emigrat a altres terres van comprovar que el tracte que allà rebien no era satisfactori envers ells.
Per tot això van creure necessària la instauració d'una institució que s'encarregués d'intervenir entre els dos països i que pogués vetllar pels seus drets. Així podrien no només defensar el seu comerç, sinó també procurar que la seva cultura fos respectada en altres regions.
En els seus començaments, el cònsol simplement havia de vetllar pels interessos comercials entre les nacions, però més tard aquestes tasques es van estendre a la protecció de totes les qüestions relacionades amb la vida i el desenvolupament dels seus ciutadans en terres estrangeres.
Usos de l'concepte en diferents períodes històrics
Al llarg de la història el concepte va ser canviant; tal és així que a el dia d'avui les tasques i obligacions d'aquests representants difereix bastant de les que havien de desenvolupar en altres èpoques. Entre l'ús del concepte i la forma de comprendre aquest treball poden destacar dos:
A la Antiga Roma, el cònsol era el magistrat de major rang de la República. El seu càrrec era col·legiat i anual, sent triat pels ciutadans majors de 42 anys. El cònsol s'encarregava de dirigir a l'exèrcit i a l'Estat en general.
Després de l' cop d'Estat de Napoleó Bonaparte en 1799, la institució de govern que va començar a regir en França va ser el Consolat. Fins 1804, els cònsols i màxims dirigents de país van ser Napoleó, Emmanuel-Joseph Sieyès, Roger Ducos, Jacques Régis de Cambacérès i Charles-François Lebrun. A partir d'aquest any, Bonaparte va ser nomenat emperador.
Cal esmentar que també hi ha un insecte descobert per Pieter Cramer que té un nom gairebé idèntic. Consul (amb accentuació en l'última síl·laba per la qual cosa no ha de portar accent) és un insecte de la família dels Nymphalidae que pertany a l'gènere dels lepidòpters. Habita en el sud d'Amèrica i Sud-amèrica i reuneix quatre espècies en la seva família de les quals la Consul fabios és la més coneguda.