Per comprendre què és el cànon literari, el millor és analitzar els dos termes que componen l'expressió. Un cànon pot ser un llistat o un catàleg que, en general, reuneix allò que es considera com un model a seguir. Literari, per la seva banda, és el que està vinculat a la literatura (la disciplina artística que es desenvolupa mitjançant l'expressió verbal).
Es coneix com cànon literari, d'aquesta manera, a el conjunt de les obres clàssiques que formen part de l'alta cultura. Aquests treballs, ja sigui per les seves característiques formals, la seva originalitat o la seva qualitat, han aconseguit transcendir les èpoques i les fronteres, resultant universals i sempre vigents.
Si bé els especialistes en la matèria asseguren que el criteri per escollir les obres de l'cànon literari hauria de ser l'excel·lència estètica, es tracta d'un aspecte subjectiu que dues persones poden apreciar de maneres diferents. D'altra banda, els que es limiten a consumir els llibres d'aquesta llista perden l'oportunitat de conèixer una infinitat d'obres que podrien agradar-li més, i fins i tot aportar-los més a nivell intel·lectual i emocional.
En general es diu que tant els poemes de Homer com la Bíblia són dos dels pilars de l'cànon literari occidental, tot i que aquesta opinió és debatible. A partir d'aquestes obres es va forjar una tradició que van seguir Aristòtil, Plató, Dante Alighieri, Giovanni Boccaccio, Maquiavel, René Descartes, Miguel de Cervantes i Saavedra, Luis de Góngora, William Shakespeare, Voltaire, Johann Wolfgang von Goethe, Jean-Jacques Rousseau i altres autors.
És important esmentar que el cànon literari no es troba tancat. Amb l'avanç de la història nous escriptors poden passar a considerar-se com a clàssics i els seus llibres, inclosos en el cànon.
També cal tenir en compte que no hi ha un únic cànon literari, sinó que aquestes nocions s'associen a cultures específiques. El cànon literari de el món occidental és diferent de l' cànon literari àrab o islàmic, per exemple, on apareixen obres com "Les mil i una nits" o el Alcorà.Un dels temes més preocupants dins d'aquest context és el paper de la dona en la literatura, el qual encara no es veu representat de forma justa i equitativa, especialment quan fem una ullada a el cànon literari. Si bé és cert que les difícils situacions socials que la dona va haver de travessar al llarg de la història li van impedir actuar amb el mateix grau de llibertat que l'home, ja sigui estudiant o formant-se a nivell acadèmic, és absurd continuar negant el treball d'aquelles que sí que van aconseguir enderrocar els murs de el masclisme i van deixar un llegat invaluable.
El problema de la majoria dels centres educatius és que no actualitzen les seves fonts amb les dades que moltes persones dedicades a la investigació literària han aportat en els darrers anys, gràcies als quals hem descobert a moltes dones escriptores les obres no han rebut el reconeixement que mereixien. Els interessos que fins i tot a el dia d'avui intenten relegar la dona a un paper de mare i mestressa de casa són precaris però tenen la suficient força per continuar emmudint a milions de valuoses persones.
Què pensa una nena amb vocació d'escriptora quan al col·legi li ensenyen per primer cop el cànon literari i descobreix que es troba dominat per l'home? Doncs per fortuna això no ha aconseguit detenir les milers d'artistes de la paraula que avui dia lluiten per compartir els prestatges de les llibreries amb els homes, o per ocupar les cadires de la Reial Acadèmia Espanyola; però, encara queda molta feina fins que s'esborri de l'inconscient col·lectiu la idea que el sexe femení és sinònim de debilitat o de tasques domèstiques.