El concepte de capacitat condicional està vinculat a l' rendiment físic d'un individu. Les capacitats condicionals són qualitats funcionals i energètiques desenvolupades com a conseqüència d'una acció motriu que es realitza de manera conscient. Aquestes capacitats, al seu torn, condicionen el desenvolupament de les accions.
La força, la resistència, la flexibilitat i la velocitat són capacitats condicionals. Quan es porta a terme una activitat física, s'executa una capacitat. Aquestes capacitats són innates però poden millorar-se a través de l'adaptació física i de l' entrenament.
L'acció motriu provoca que certes substàncies siguin alliberades o s'intercanviïn en l' organisme. Aquest procés incideix en les capacitats condicionals.
Es pot dir que les capacitats condicionals són internes de l'organisme i estan determinades per la genètica, més enllà del que s'ha esmentat respecte a la possibilitat de millorament. Totes les persones desenvolupen de manera natural una certa capacitat de velocitat, flexibilitat, resistència i força.
Un esportista professional, per exemple, haurà de entrenar per desenvolupar a l'màxim aquestes capacitats condicionals. D'acord al seu disciplina, haurà de realitzar exercicis específics: mentre que per a un maratonista és essencial la resistència, un atleta que busca destacar-se en carreres de 100 metres haurà de treballar en la seva velocitat. La flexibilitat, d'altra banda, és clau per a un gimnasta, però per a un aixecador de peses resultarà més important el desenvolupament de la seva força.
Vegem una definició més tècnica i abstracta de cadascuna d'aquestes capacitats condicionals:
* Força: si bé és un concepte que tots fem servir en la parla quotidiana, en l'àmbit de l' esport adquireix un significat una mica diferent. No només es tracta de la capacitat d'enfrontar grans pesos sinó de dur a terme una sèrie de gestos tècnics amb el major grau d'intensitat possible sense que variï el nivell d'execució;
* Resistència: una altra de les capacitats condicionals que fem servir diàriament encara que sense donar-li el mateix sentit que en el món professional. En aquest cas, la resistència és el que ens dóna la possibilitat de suportar una determinada càrrega exhibint un grau ínfim de fatiga. La resistència es mesura en base a el temps que pren la activitat ia la sèrie d'esforços que es van acumulant al llarg de la mateixa;
* Flexibilitat: si bé en general associem la flexibilitat als gimnastes que han d'adoptar postures extremes, aquest concepte fa al·lusió a la capacitat de el cos d'adoptar qualsevol forma sense patir lesions. En altres paraules, es pot dir que la flexibilitat és la suma de l'elasticitat muscular i la mobilitat de les articulacions. Per dur a terme totes accions que exigeix un esport en particular disminuint a l'mínim el risc de lesió és necessari gaudir d'una gran amplitud de moviment.
A més d'aquestes capacitats físiques condicionals hi ha altres tipus de capacitats físiques, com les coordinatives, aquelles que per donar l'oportunitat de dur a terme certs moviments que exigeix l'esport torna necessari comptar amb un control adequat de determinats segments de l' cos.
En altres paraules, quan un esportista ha de realitzar cert moviments tècnics de manera mesura i precisa, condicionat per un límit de temps i per determinades característiques de l'espai de joc, per exemple, cal controlar parts de el cos específiques per adaptar-se a aquestes limitacions i coordinar les accions.