Abans de procedir a conèixer el significat de el terme capacitats coordinatives, es fa imprescindible saber l'origen etimològic de les dues paraules que li donen forma:
-Capacitats deriva de el llatí, concretament de "capacites" i pot definir-se com "la qualitat de l'capaç".
-Coordinativas, d'altra banda, procedeix de l'verb llatí "coordinaré", que pot traduir-se com "ordenar" o "combinar".
Les capacitats coordinatives formen part de les anomenades capacitats físiques: les condicions de l'organisme que solen estar vinculades a el desenvolupament d'una determinada acció o activitat. Aquestes capacitats són establertes pels gens, però poden perfeccionar mitjançant l'entrenament.
Les capacitats físiques es divideixen en capacitats condicionals i capacitats coordinatives. Les capacitats físiques condicionals estan vinculades a la possibilitat de concretar un moviment en el mínim possible de temps (velocitat), a mantenir un esforç prolongadament (resistència), a possibilitar el màxim recorregut que es pugui d'una articulació (flexibilitat) ja superar una resistència a través de la tensió (força).
A més de tot això, podem ressaltar el fet que es considera que les capacitats coordinatives s'encarreguen de dur a terme tres funcions bàsiques. I és que exerceixen una tasca fonamental en l'aprenentatge motor, en la vida en general i en l'alt rendiment esportiu.
Les capacitats coordinatives, en canvi, es vinculen a la disposició ordenada de les accions per complir un objectiu. Formen part d'aquest tipus de capacitats físiques les següents:
-La orientació, que pot definir-se com la capacitat que té una persona de poder determinar tant la posició com els moviments del seu cos tant en el temps com en l'espai.
-El equilibri, que és la capacitat per poder mantenir o fins i tot recuperar la posició de el cos durant el que és la realització de diferents moviments o posicions.
-El ritme, que és la capacitat de poder repetir una estructura ordenada de moviments.
-La diferenciació, que una capacitat de coordinació especialment exacta i econòmica.
-El acoblament o sincronització, que ve a la ser la capacitat de coordinar moviments parcials el cos entre si.
-El canvi, que és la capacitat que ha de tenir l'individu per poder adaptar-se a les noves situacions.
-La relaxació, que és la capacitat que es té de poder alliberar la tensió de forma absolutament voluntària del que és la musculatura.
En concret, les capacitats coordinatives són aquelles que permeten a una persona executar moviments de manera eficaç, precisa i econòmica. L'execució d'una acció motora que requereix d'exactitud depèn d'aquestes capacitats coordinatives per aconseguir la ubicació correcta de el cos en el moment adequat.
Un tennista professional, per exemple, ha de potenciar totes les seves capacitats físiques. És evident que necessita tenir velocitat per desplaçar-se, flexibilitat per tornar els cops de l'rival, resistència per jugar diverses hores i força per impactar la pilota. Però també ha de perfeccionar les seves capacitats coordinatives per reaccionar davant de cada impacte del seu oponent, sincronitzant els seus moviments sense desorientar-se i arribant a temps per executar els seus propis cops.