La paraula caràcter posseeix múltiples significats. En un determinat context, parlar de el caràcter d'un home permet fer esment a la seva personalitat i temperament. Es tracta d'un esquema psicològic, amb les particularitats dinàmiques d'un individu.
El caràcter no és una cosa que es porti des del si matern, sinó que es veu afectat rotundament pel medi ambient, la cultura i l' entorn social on cada persona es forma.
L'investigador Sants expressa que el caràcter és allò amb ens diferencia dels nostres semblants i que és el resultat de l' aprenentatge social, les quals estan relacionades amb els hàbits de cada individu i la forma en què reacciona enfront de les experiències. El caràcter no acaba de formar-se sinó fins al final de l'adolescència.
És important aclarir que no és el mateix caràcter que temperament, aquest últim reuneix els aspectes biològics de l'caràcter i està vinculat amb el procés fisiològic i aquells factors genètics que col·laboren significativament en les conductes socials dels individus. El caràcter, per la seva banda, és el conjunt de aspectes psicològics que es modelen amb l'educació, el treball de la voluntat i els hàbits i permeten una reacció de l'individu enfront de les experiències. És important assenyalar però, que el caràcter està íntimament lligat a el temperament i que actua en conseqüència d'ell en la majoria de les persones.
Per a la creació de l'caràcter són necessaris tres components: la emotivitat (repercussió emocional de l'individu enfront dels successos), l' activitat (inclinació de l'individu a respondre a un determinat estímul) i la ressonància (resposta davant els successos).
Tipus de caràcters
Aquelles persones que tenen un caràcter nerviós canvien constantment els seus interessos, s'entusiasmen fàcilment amb coses noves però res aconsegueix atreure'ls prou. No tenen ordre ni disciplina en la seva vida. Solen ser de voluntat feble, sociables i afectuosos.
Les de caràcter apàtic viuen tancades en si mateixes, són melancòliques, tossudes i mandroses. Els agrada la rutina i es mostren indiferents davant el que les envolta. Són apàtiques i poc interessades a realitzar coses noves.
Les que tenen un caràcter sentimental són molt sensibles i pessimistes. Prefereixen aïllar-se i es desmoralitzen ràpidament. Solen ser rancorosos, insegurs i indecisos. D'altra banda, tenen problema per adaptar-se a coses noves.
Les de caràcter colèric viuen ocupades, són atrevides i es mou per impulsos i improvisació. Són extravertides però quan es presenta algun problema, surten fugint. Es tensionen fàcilment.
Les que són apassionades tenen una gran memòria i imaginació i una capacitat innata per al treball. Solen abocar per les causes perdudes i els interessa aprendre, són summament metòdics en aquesta tasca.Les de caràcter amorf solen ser mandroses, poc originals i malgastadores. No els agrada prevenir, són impuntuals i res les entusiasma.
Pel que fa a el camp de la biologia, s'anomena caràcter a cada tret que s'aprofita per a realitzar descripcions dels organismes. Els caràcters, diuen els experts, poden ser d'arrel morfològica, de tipus anatòmic o bé ser conductuals, bioquímics, fisiològics, genètics, geogràfics o d'una altra naturalesa. D'altra banda, els caràcters poden ser abordats amb una perspectiva qualitativa o quantitativa.
Es diu que la transformació evolutiva d'una espècie passa quan un caràcter és reemplaçat per un altre. Així, un conjunt de caràcters està basat en les etapes consecutives de la seva evolució. Aquesta sèrie no necessàriament és lineal, ja que en ocasions el caràcter d'un ancestre s'ha expandit per diversos camins a mesura que els seus descendents evolucionaven.
En l'àmbit musical, en canvi, el caràcter d'una obra és entès com el mode en què un compositor pretén que qui dirigeix l'orquestra i els músics que la integren l'executin. Per donar aquestes indicacions, s'utilitzen expressions en italià, com agitato , giocoso o vivace .
Un altre ús de el terme caràcter apareix en el disseny industrial: allà, es diu que una peça compta amb un caràcter singular quan inspira una impressió general diferent a qualsevol altre disseny.
A la informàtica i les telecomunicacions, un caràcter s'interpreta com una unitat d'informació que equival a grafemes i símbols, com succeeix amb els de la modalitat escrita d'l'alfabet d'un llenguatge natural. Aquesta definició sorgeix de la tipografia, on un caràcter equival a una lletra, 1 nombre o un altre signe.
Per concloure direm que aquest terme fa referència a la individualització dels components d'un tot, de manera que pugui analitzar-se el mateix de forma detallada i d'aquesta manera, ser comprès en el seu sentit més autèntic.
Generalment a l'utilitzar el concepte caràcter ens referim a una qualitat innata de l'subjecte o element que estem analitzant, a alguna cosa que està integrat en l'estructura de la mateixa i sense el qual aquest ens no hauria tingut el mateix desenvolupament que podem veure.