El carburador és una peça que forma part dels motors d'explosió, la funció és barrejar l' aire amb el combustible. Les proporcions d'aquesta barreja són molt importants perquè el motor tingui la potència suficient per al seu adequat funcionament.
En general, s'apel·la a l'anomenada barreja estequiomètrica que respon a l' factor lambda. Aquestes proporcions indiquen que, per cada part de combustible, ha d'haver 14,7 parts d'aire en pes. La barreja en qüestió es realitza a l'interior de l'carburador.
A més de el sector on es produeix la barreja, el carburador compta amb un altre apartat que es destina a l'emmagatzematge de combustible. El nivell d'emmagatzematge cal i no ha de superar el nivell de la cuba (l'obertura de sortida). La secció de la barreja i la secció de l'emmagatzematge es troben vinculades a través de la tovera.
Quan les proporcions són de menys de 10 parts d'aire per cada part de combustible, es parla de barreja rica. En canvi, si la proporció és de més de 17 parts d'aire per cada part de combustible, es tracta d'una barreja pobra. En ambdós casos el motor no funcionarà correctament: es pot calar, escalfar excessivament, etc.
El carburador, que funciona d'acord a l' principi de Bernoulli, va sorgir a mitjan el segle XIX. Amb els anys les seves prestacions es van anar optimitzant i el dispositiu va sumar diversos accessoris. No obstant això, amb el desenvolupament de motocicletes i automòbils d'alta cilindrada, va caure en desús i va ser reemplaçat per injectors que estalvien consum i ofereixen major potència.
És important assenyalar que tot carburador compta amb un total de set parts diferenciades, com són les següents:
-El cos, que és la peça de l'carburador en la qual es venen a enganxar les altres que li donen forma a aquell.
-La cuba. Es tracta d'un dipòsit en què es troba la gasolina i des del mateix aquesta és absorbida per les xemeneies.
-La campana, que és la que s'encarrega d'obrir el difusor.
-La xemeneies, que, com hem ja exposat, són els conductes que interconexionan el que és la cisterna amb el difusor.
-La papallona, que és una peça fonamental en el funcionament de la campana.
-La agulla. Aquesta, entre altres coses, té com tasca principal l'permetre que quan el vehicle en qüestió es trobi en repòs es tanqui el pas del que és el combustible, la gasolina. Té forma de con i es troba situada en el que a la xemeneia principal.
-El xiclet, que té forma de cargol i s'encarrega de limitar el pas màxim de gasolina pel que és la xemeneia.
A més del que s'ha exposat, hem d'assenyalar que hi ha dos tipus fonamentalment de carburadors:
-El carburador de buit constant, que és l'apropiat per a motors de quatre temps. S'identifica perquè la vàlvula de la papallona és controlada pel puny de l'accelerador.
-El carburador d'acció directa, on la campana es posa en marxa de forma directa mitjançant un cable que hi ha en el ja citat puny.