De el llatí scientifĭcus , l'adjectiu científic permet nomenar allò pertanyent o relatiu a la ciència. Aquest últim terme, que prové de scientia ("coneixement"), es refereix a el conjunt de mètodes i tècniques que organitzen la informació adquirida mitjançant l'experiència o la introspecció.
L'aplicació sistemàtica dels esmentats mètodes i tècniques permet la producció de coneixement científic, que és informació concreta i comprovable. En aquest cas, l'adjectiu científic està vinculat a la precisió i objectivitat implícites en la metodologia de la ciència.
D'altra banda, un científic és la persona que es dedica a les ciències. Existeixen nombroses professions l'exercici converteix el subjecte en científic, encara que, en general, s'associa a terme a les ciències que es desenvolupen en laboratoris.
De tota manera, els antropòlegs, els biòlegs, els físics, els paleontòlegs, els politicòlegs, els químics i els sociòlegs, entre molts altres, són científics.
Molts són els científics que s'han convertit en figures claus de la Història gràcies a les aportacions, teories o descobriments que han portat a terme en diferents àrees o disciplines. Aquest seria el cas, per exemple, de l'alemany Albert Einstein (14 de març de 1879 - 18 d'abril de 1955) que està considerat per la gran majoria com el científic més important de tot el segle XX.
Aquesta esmentada consideració o catalogació prové de el fet que aquell va plantejar la teoria de la relativitat general, que va suposar una autèntica revolució sobre el concepte de gravetat. Un fet aquest que, al seu torn, va comportar que es creés una nova branca científica dins de l'àmbit de Física: la Cosmologia, que s'encarrega d'estudiar i analitzar l'evolució de l'Univers.
Tot això sense oblidar tampoc que va dur a terme el plantejament d'altres qüestions que fins i tot el van portar a obtenir en l'any 1921 el Premi Nobel de Física. Ens estem referint a les seves aportacions a el camp de la Física Teòrica ia les seves idees sobre l'efecte fotoelèctric.
De la mateixa manera tampoc podem passar per alt a altres científics que pels seus treballs s'han convertit en els més importants i influents de la Història. Entre els mateixos es trobarien figures de la talla de l'físic i cosmòleg Stephen Hawking, de l'britànic Isaac Newton, de l'també britànic Charles Darwin per la seva teoria sobre l'evolució de les espècies, de Thomas Edison que és el pare de la bombeta o de la polonesa Marie Curie pel seu descobriment de la radioactivitat.
Hi ha diverses distincions per reconèixer els científics més destacats de l'món. La més important a nivell global és el Premi Nobel, que s'entrega des 1901 per voluntat de l'inventor de la dinamita, el suec Alfred Nobel.
Els Nobel distingeixen les personalitats més destacades de la física, la química, la medicina, l' economia i la literatura, a més de reconèixer a aquells activistes que van treballar per la pau.
L'activitat de l'científic, moltes vegades, és qüestionada des del punt de vista moral. Un científic que utilitza el seu coneixement per inventar un arma, per exemple, no està contribuint a el desenvolupament social, més enllà que el coneixement concret no sigui nociu per si mateix.