La ciència és un conjunt de tècniques i mètodes que permeten organitzar el coneixement sobre l'estructura de fets objectius i accessibles a diferents observadors. El pensament, per la seva banda, és el producte de la ment, allò portat a l'existència per mitjà de l'activitat intel·lectual.
És evident que l'ésser humà pensa per realitzar qualsevol tipus d'activitat, des de les més senzilles i quotidianes (com triar què sabates utilitzarà durant el dia) fins a les més complexes i abstractes (programar un sistema informàtic, per exemple). La diferència entre el pensament quotidià i el pensament científic rau en la profunditat i en els nivells d'abstracció.
Tots dos tipus de pensament són complementaris: la ciència sorgeix quan el pensament quotidià deixa de fer plantejaments o d'aportar les respostes necessàries als problemes de les persones.
Entre les principals característiques de el pensament científic es troben la objectivitat (es prenen els fets tal com es presenten en la realitat), la racionalitat (part de principis i lleis científiques) i la sistematicitat (el coneixement és ordenat i jerarquitzat).
El pensament científic també és fàtic (els fets que analitza estan donats en la realitat), transcendent (va més enllà dels fets), analític (descompon i recompon el tot), cal (evita les vaguetats), simbòlic (per poder explicar-se millor), verificable (és objecte de l'observació i l'experimentació), metòdic (es planeja i organitza), predictiu (des del present, es pot anar a l'passat o a el futur), obert (està en evolució permanent) i útil (intenta contribuir a la millora de la societat).
Els passos cap al pensament científic
El origen de la ciència es troba relacionat amb les necessitats humanes allà per la prehistòria. La insuficiència d'abric, va fer que fos necessari pensar i prendre decisions que van portar a la posterior conquesta de foc.Més tard, també va ser a partir d'una necessitat que es va inventar la roda per concebre una forma de transport millor. En aquests dos fets es considera que hi ha la fundació de la ciència com a tal, una forma de resoldre problemes de la vida quotidiana a través de diferents mètodes. A aquests li van seguir diversos invents i passos que van millorar la vida de les persones, com l'obtenció d'objectes a partir de diversos materials, com el metall, la ceràmica i les teles.
Al segle VI AC va tenir lloc a Grècia un dels moviments intel·lectuals més poderosos de tots els temps, que va generar un canvi rotund en el món i que va establir les bases d'el pensament científic.
Durant el Imperi Egipci es van desenvolupar grans coneixements en diferents camps com la medicina, les matemàtiques i la biologia i això va permetre acostar-se encara més a la ciència tal com la coneixem avui dia.
Més tard, a l'Edat Mitjana es van fusionar els avenços realitzats pels antics egipcis amb les teories plasmades pels grecs i es va arribar a un coneixement més gran de la realitat, dels elements i de la forma en què es podia combinar-se i estudiar-se.
Però segurament un període que va marcar un abans i un després en el que a descobriments científics es refereix va ser el Renaixement, on definitivament es van establir les bases per a l'estudi de la veritat a través de la ciència i es va posar en paraules en què consistia el mètode científic; el qual es basa en una sèrie de passos, els quals són: recopilació de fets, comprensió dels fets a través de lleis, formulació d'hipòtesis per tal d'explicar el que ha passat, comparació dels resultats experimentals amb els esperats en la hipòtesi desenvolupada i la predicció de nous fets.
Mitjançant el raonament i de la contrastació de proves construïm el nostre entorn, aprenem a relacionar-nos i posem en pràctica allò que sabem, per tant el pensament científic és una de les eines més necessàries per viure en societat.