El concepte de mètode prové de el grec Methodos ("camí" o "via") i fa referència a l' mitjà que s'utilitza per arribar a una certa meta.
Científic, per la seva banda, és l'adjectiu que esmenta el vinculat a la ciència (un conjunt de tècniques i procediments que s'empren per a produir coneixement).
El mètode científic, per tant, es refereix a la sèrie d'etapes que cal recórrer per obtenir un coneixement vàlid des del punt de vista científic, utilitzant per a això instruments que resultin fiables. El que fa aquest mètode és minimitzar la influència de la subjectivitat de l'científic en el seu treball.
El mètode científic està basat en els preceptes de falsabilitat (indica que qualsevol proposició de la ciència ha de resultar susceptible a ser falsada) i reproductibilitat (un experiment ha de poder repetir-se en llocs indistints i per un subjecte qualsevol).
En concret, podem establir que el citat mètode científic va ser una tècnica o una forma d'investigar que va fer acte d'aparició en el segle XVII. Es tracta d'una iniciativa que té com a pioner a el gran astrònom italià Galileu Galilei, que està considerat com el pare de la ciència gràcies a el conjunt d'observacions de tipus astronòmic que va realitzar i també a la seva millora de l'telescopi.
No obstant això, per a molts, tot i que aquell va ser el primer a utilitzar l'esmentat mètode que ens ocupa, ja prèviament a aquest personatge van existir altres que van emprar tècniques per analitzar la realitat que els envoltava que s'assemblava bastant a aquella forma. Entre aquests es trobaria, per exemple, Leonardo da Vinci, un geni universal i mestre de el Renaixement.
Per a molts les principals senyes d'identitat que defineixen i donen sentit a l'mètode científic amb les següents:
Es sustenta en lleis que han estat deduïdes per l'home, per aquest motiu la validesa de tot el procés es determini a partir de l'experiència diària de la seva pràctica i ús.
Utilitza a les Matemàtiques com a clau fonamental per a establir les corresponents relacions entre les diferents variables.
Mai pren referència a les certeses absolutes, tot el contrari. Es desenvolupa i funciona a partir del que és observable.
Gràcies a ell es poden realitzar lleis que ens permetin als éssers humans el conèixer de manera correcta no només el que va ser el passat sinó també el futur. I és que, donant-li determinats valors, sabrem què li va succeir a una variable.
Entre els passos necessaris que conformen el mètode científic, es troben la observació (l'investigador ha de apel·lar als seus sentits per estudiar el fenomen de la mateixa manera en què aquest es mostra a la realitat), la inducció (partint de les observacions, el científic ha de extreure els principis particulars d'elles), el plantejo d'una hipòtesi (sorgit de la pròpia observació), la demostració o refutació de la mateixa i la presentació de la tesi (la teoria científica).
Entre els diferents tipus de mètodes científics, apareixen el experimental, el dialèctic, el empíric-analític, l' històric, el fenomenològic i el hermenèutic. Cada un disposa de les seves aplicacions i té el seu propi camp d'acció en el qual resulta vàlid o més útil que la resta.