La societat està formada per un conjunt de persones que interactuen entre elles en un mateix espai, tenen interessos comuns i conviuen d'acord a diverses normes i regles compartides. En aquest grup d'individus és possible reconèixer diferents classes: estrats o categories que sorgeixen a partir de característiques en comú vinculades als mitjans econòmics, les ideologies, els costums i altres qüestions.
És habitual que la societat es divideixi en tres grans classes: la classe baixa, la classe mitjana i la classe alta. Aquesta estratificació està donada principalment per la disponibilitat de mitjans econòmics: els que menys tenen, es troben en el sector inferior de la societat (la classe baixa), mentre que aquells que disposen de més recursos ocupen el sector superior (la classe alta). Al centre apareix la classe mitjana.
Les persones que integren la classe mitjana, per tant, presenten un nivell socioeconòmic superior el dels individus que formen la classe baixa, però inferior a el dels subjectes que componen la classe alta. En molts països es diu que la classe mitjana és la classe social més àmplia, encara que aquesta asseveració sol ser posada en dubte per sociòlegs i economistes.
El sorgiment de la classe mitjana es va donar en el segle XVIII a partir de la industrialització, que va permetre el desenvolupament de nous treballs i va possibilitar el ascens social d'alguns grups. Mentre s'expandia la bretxa entre els obrers (la classe baixa) i els capitalistes (la classe alta), entre ells van quedar diversos professionals i petits burgesos (la classe mitjana).
En els seus orígens, les persones que més endavant passarien a formar part de la classe mitjana es trobaven en la burgesia terratinent (la baixa noblesa i els plebeus rics), que començaven a destacar-se per la seva èxit en l'àmbit comercial, professional i industrial.
El sorgiment de la burgesia terratinent va tenir lloc a causa de les revolucions liberals que van succeir a Anglaterra durant el segle XVII, les quals van afeblir a la monarquia i li van fer perdre poder a l'estament aristocràtic a favor de la burgesia, la qual va aconseguir ingressar al Parlament.
Potser una de les característiques més excel·lents de la classe mitjana és que la majoria dels seus integrants no se senten molestos per pertànyer-hi (com sí que pot ocórrer amb la classe baixa) ni temen baixar (cosa que preocupa a la classe alta). Ser de classe mitjana té moltes avantatges respecte a les altres dues, tot i que es trobi un esglaó per sota de l'alta.
Mentre que les persones de classe baixa no poden accedir a un nivell de vida considerat acceptable i sa, la classe mitjana compta amb els serveis de salut i els mitjans econòmics per subsistir i donar-se gustos al llarg de l'any. Si bé no tenen els luxes constants de la classe alta, almenys tampoc s'han de preocupar per perdre el seu estatus ni per mantenir la seva imatge de poder monetari a qualsevol preu.
Precisament, un dels trets principals de la classe mitjana és que no està tan definida, especialment si la comparem amb les dues restants. La pobresa, la impossibilitat de protegir-se de les inclemències de el temps i la fam són característiques terribles de la classe baixa; els excessos, les propietats cares i la roba exclusiva defineixen a la classe alta en poques paraules; la classe mitjana, en canvi, és un món molt més variat i, per què no ?, lliure.