El terme llatí collābi , que pot traduir-se com "caure", va derivar en collapsus . Aquest vocable va arribar al nostre idioma com col·lapse: el ensorrament, el desplom o la devastació d'alguna cosa.
Per exemple: "El govern es va comprometre a lliurar ajuda financera per evitar el col·lapse de el sector farmacèutic" , "El col·lapse de la borsa va deixar a milers de persones a la ruïna" , "La derrota a la final va suposar l'inici de l'col·lapse de el club " .
La idea de col·lapse s'empra en diversos contextos. Quan es diu que un edifici col·lapsa, es fa referència a la destrucció de la seva estructura per algun motiu. El col·lapse d'una construcció pot ser degut a un terratrèmol, un atemptat, un incendi o una altra causa.
Un col·lapse social es produeix quan una cultura perd les seves característiques o valors més importants de manera permanent o temporal. Això implica el mal funcionament o la desaparició dels seus principals institucions, una situació que provoca danys socials.
En un sentit similar, una col·lapse econòmic s'associa a una crisi de grans proporcions. Els col·lapses d'aquest tipus inclouen la paralització de l'activitat econòmica, el creixement de la desocupació i l'augment del deute públic.
En el terreny de la medicina, s'anomena col·lapse circulatori o col·lapse cardiovascular a la situació que es genera quan els teixits de l'organisme no reben sang oxigenada per un problema de sistema circulatori. Per això no aconsegueixen satisfer les seves necessitats biològiques.
Un col·lapse tèrmic, finalment, té lloc quan un material es trenca per una modificació abrupta de la temperatura. Això pot passar quan un pot de vidre que està molt calent és recolzat sobre una superfície freda, per exemple.
col·lapse nerviós
Gairebé tots els éssers humans passem per moments d'ansietat i estrès en la vida quotidiana, de vegades amb pics en els que la nostra salut es veu afectada. Això és el que alguns anomenen col·lapse nerviós, i es tracta d'una forma de trastorn d'ansietat, de manera que no s'ha de prendre a la lleugera.Quan travessem una situació que ens causa estrès en extrem, com pot ser la mort d'un ésser estimat o un trauma, el col·lapse nerviós veu la seva oportunitat d'apoderar del nostre sistema. Algunes persones, d'altra banda, l'experimenten com a resultat d'una acumulació lenta i gradual d'estrès, a causa de les obligacions i exigències de la vida moderna.
Si bé els especialistes solen recomanar-nos evitar les pressions excessives, la veritat és que la realitat laboral i estudiantil de segle XXI torna molt difícil mantenir-se allunyat d'elles. Això no vol dir que no haguem intentar viure en pau, sinó que també és important reconèixer els signes de col·lapse nerviós per saber si ho estem travessant i, per tant, necessitem demanar ajuda professional o canviar dràsticament de vida.
L' aïllament és un dels primers signes d'aquest trastorn; es pot manifestar a través d'una falta d'interès anòmala de passar temps amb els nostres éssers estimats, i fins i tot d'una desconnexió gradual de les activitats que més ens agraden.
Aquesta recerca de soledat no és voluntària ni beneficiosa. Un altre dels signes és la dificultat per concentrar-se en les tasques, la qual cosa dóna que comencem a perdre el temps amb activitats que abans potser menyspreàvem. Tot això comporta una sensació de impotència, por i ira, que ens bloqueja i ens posa de mal humor.
De manera similar a l'aïllament, el col·lapse nerviós de vegades ens porta a sentir que no podem identificar-nos amb nosaltres mateixos, que no estem travessant la nostra pròpia vida, i això s'anomena desafecció emocional. En els pitjors casos, és possible que apareguin intents de suïcidi a través del dany físic o l'abús de substàncies.