En el llatí és on es troba l'origen etimològic de el terme esforç que ara ens ocupa. En concret, podem determinar que és el fruit de la suma de diversos components lèxics d'aquesta llengua:
-El prefix "ex-", que significa "cap a fora".
-El adjectiu "fortis", que és sinònim de "fort".
-El sufix "-o", que s'utilitza per indicar "acció i efecte".
El concepte de esforç s'empra amb referència a l' ús intens de la força, el vigor o la ment per assolir un objectiu o superar determinats obstacles. En general, esforçar resulta imprescindible per aconseguir èxit.
Per exemple: "Travessem moments difícils, però amb molt d'esforç vam aconseguir tirar endavant" , "El campió va guanyar amb esforç en el seu debut en el torneig" , "Vaig fer un esforç gran per aixecar aquestes caixes i ara em fa mal la cintura" .
L'esforç pot vincular a una acció física. Suposem que una persona que viatja en col·lectiu (autobús) al seu treball queda atrapada en una congestió vehicular. Per evitar arribar tard i ser castigada, decideix completar el trajecte que li falta a peu. En aquest marc, apurada pel rellotge, es veu forçada a córrer. El compliment de l'horari, en definitiva, li demana un esforç.
De la mateixa manera, no podem passar per alt el fet que d'aquí a l'àmbit de la salut també s'utilitza la paraula que ens ocupa. En concret, en aquest camp es parla del que es coneix com a prova d'esforç.
Exactament sota aquest terme es troba un examen, també anomenat ergometria, que té com a objectiu valorar una malaltia cardíaca que ja està diagnosticada o que està sent analitzada i estudiada en aquest moment, com pot ser una afecció de tipus coronari. Per assolir aquesta meta el que es fa és que el pacient pugui demostrar la seva resistència física a través de diferents exercicis.
I és que aquests exercicis deixaran patent símptomes que no apareixen a la persona en qüestió quan es troba en repòs, però que sí sorgeixen quan realitza algun tipus d'activitat física.
Gràcies a aquesta esmentada prova es podrà saber si el cor batega de forma regular, si la persona en qüestió pateix palpitacions, veure com reacciona el cor davant els fàrmacs d'un tractament… Així mateix, el pacient durant la mateixa haurà de advertir el professional sanitari en qüestió de si s'està marejant o si li fa mal el pit.
La idea d'esforç també pot al·ludir a la utilització intensiva de les facultats mentals. Un jove pot no saber com resoldre un problema matemàtic després de llegir-lo en una primera instància. No obstant això, amb esforç i després d'analitzar detingudament les seves premisses cop i un altre, aconsegueix arribar a la solució.
La resistència i la resiliència també són termes que es vinculen a la noció d'esforç, associant-se a la capacitat de adaptació ia la perseverança: "Ja falta poc perquè completis teus estudis! Un esforç més i et graduarás " , " Per favor, has un últim esforç i ajudeu-me a acabar el plat " , " El jove va haver de fer un esforç per no caure de la bicicleta pel vent " .