El concepte de evolució prové d'el terme llatí evolutio i fa referència a l'verb evolucionar i als seus efectes. Aquesta acció està vinculada amb un canvi d'estat o un desplegament o desenvolupament i el seu resultat és un nou aspecte o forma de l'element en qüestió.
Podem trobar el terme en frases com: «Hem d'esperar per l'evolució de l'pacient en l'etapa post-quirúrgica abans de determinar els passos a seguir» , «El jove tennista colombià ha mostrat una gran evolució en el seu joc» , «L'evolució de el negoci no va ser la que esperàvem i vam haver d'abandonar el projecte » .
Es pot entendre l'evolució com un procés que han de travessar algunes coses i que consisteix en l'abandó d'una etapa per passar a una altra, ja sigui de manera gradual o progressiva. Podem exemplificar això en el procés de publicació d'un llibre, per citar un cas, on apareixen etapes successives: una idea sorgeix al cap d'un escriptor, el mateix comença a escriure uns esborranys, després passa el text en net i finalment dóna per acabat el treball d'escriptura. Arriba llavors el moment de buscar un editor per a la publicació i comercialització de l'obra. A aquesta altura el que queda d'aquesta idea sorgida en l'autor és un record vague que poc s'assembla a el resultat final.
Una altra forma en què pot comprendre el terme és com a sinònim de moviment, pel que fa a aquesta trajectòria corba que realitzen els éssers humans, els animals o alguns objectes. És a dir que analitzant cadascuna de les etapes de la vida d'un individu podria conèixer o comprendre l'evolució per ell aconseguida.
Podem parlar també de evolució biològica. Aquest és un procés a través de el qual les espècies van modificant al llarg de el temps (modificacions a mesura que passen les generacions). Aquesta evolució genera una alteració en la genètica d'una població que podria derivar en l'adaptació de l'espècie a un nou hàbitat o el sorgiment d'una espècie diferent.
Aspectos importantes de la teoría de la evolución
A l'pensar en el terme evolució el primer nom que ens sorgeix és Charles Darwin, però és important aclarir que no va ser ell el primer a parlar de la qüestió evolutiva de les espècies, ni tan sols qui va encunyar el terme. El mateix Charles va esmentar a una desena d'autors i científics que l'havien precedit els estudis eren fonamentals per a la clara explicació d'aquesta teoria. Entre aquests investigadors es trobava el seu avi Erasmus Darwin, qui en els seus llibres «Zoonomia» i «Les lleis de la Vida Orgànica» feia un extensiu anàlisi sobre el tema. De tota manera, cal assenyalar que el gran salt cap a la concepció d'evolució en la qual avui es basa la ciència la va donar Charles, amb la seva teoria sobre laSelecció Natural.
La teoria de l'evolució de Darwin es va caracteritzar per imposar nous patrons per analitzar a la línia evolutiva de les espècies. La seva va ser la primera explicació que va poder considerar-se creïble on els éssers més aptes per enfrontar-se a les variacions en el temps aconseguien sobreviure i els que morien eren els que no aconseguien fer-ho. Les que aconseguien aclimatar-se a aquests canvis eren espècies que mostrarien modificacions generació rere generació, a fi que les futures generacions naixessin amb les característiques necessàries per aprofitar eficientment els nous recursos.
En aquest punt es planteja una diferència important entre el pensament d'alguns evolucionistes com Lamarck i el mateix Darwin. Els primers evolucionistes afirmaven que el motor de canvi de les espècies era el desig de canvi, denominat Besoin. Per exemple, que les girafes tingueren un coll llarg es devia al fet que havien desitjat arribar a les copes dels arbres i aquesta necessitat o desig havia generat l'extensió del seu coll, característica que es transmetria als descendents (aquesta teoria no va poder ser provada i es va descartar). Darwin, en canvi, deia que l'evolució tenia a veure amb la adaptació a la nova realitat; en el cas de les girafes, deia que eren les que tenia el coll lleugerament més llarg les que van tenir accés a l'aliment, i per aquesta raó van ser les que van poder sobreviure, alimentant-se i reproduint-se amb normalitat.
Cal aclarir que quan Darwin va mostrar la seva teoria encara no tenia coneixement de les lleis de la genètica i la variació hereditària (treball realitzat per Gregor Mendel), teories que podrien haver-ho ajudat significativament a provar els seus estudis. Perquè, gràcies a la genètica podem saber per exemple que l'ús o desús d'un membre o la utilitat de la mateixa pot marcar importants pautes en l'evolució genètica d'una espècie. Malgrat això, la seva teoria sobre l'evolució es considera la forma més clara i evident per entendre les etapes evolutives de la vida sobre el nostre planeta.