Excel és un programa informàtic desenvolupat i distribuït per Microsoft Corp. Es tracta d'un programari que permet realitzar tasques comptables i financeres gràcies a les seves funcions, desenvolupades específicament per ajudar a crear i treballar amb fulls de càlcul.
La primera incursió de Microsoft al món dels fulls de càlcul (que permeten manipular dades numèriques en taules formades per la unió de files i columnes) va tenir lloc a 1982, amb la presentació de Multiplan. Tres anys més tard arribaria la primera versió d'Excel.
Davant la demanda d'una companyia que ja comercialitzava 1 programa amb el nom d'Excel, Microsoft va ser obligada a presentar el seu producte com Microsoft Excel en tots els seus comunicats oficials i documents jurídics.
Microsoft va presentar en 1989 la seva primera versió d' Office, una suite ofimàtica (conjunt de programes que són útils en les tasques d'oficina) que incloïa Excel, Word (un processador de textos) i PowerPoint (una aplicació per a la creació de presentacions multimedials).
Microsoft Excel presentar, al llarg de la seva història, diversos problemes amb les operacions realitzades en el full de càlcul. Un dels més importants ha estat la impossibilitat de treballar amb dates anteriors a l'any 1900, a el menys utilitzant el format de data propi de l'aplicació; una forma de travessar dit obstacle consisteix a crear camps personalitzats, amb formats numèrics, combinats amb fórmules intel·ligents que els tractin com dades cronològiques.
Cal destacar que Excel és un programa comercial: cal pagar una llicència per poder instal·lar-lo. Existeixen altres opcions, de codi obert (« codi obert «, en anglès), que poden instal·lar-se o executar-se sense càrrec i que també permeten administrar fulls de càlcul, com ara OpenOffice.org Calc i Google Docs. La majoria d'aquests productes són compatibles amb els documents creats en Excel, però no passa el mateix en la direcció oposada (Excel no és capaç de llegir arxius creats amb aquests programes).
En el primer cas, les possibilitats són molt limitades, encara que això no vol dir que no siguin suficients per a la majoria dels usuaris. El problema principal resideix en la incomoditat que comporta escriure el codi en una cel·la, sense la possibilitat d'utilitzar salts de línia, tabulació o comentaris, entre d'altres tants elements propis d'un editor convencional. Desenvolupar funcions en el pseudolenguaje d'Excel resulta antinatural, incòmode i poc intuïtiu per a un programador, sense esmentar que diverses limitacions estructurals fan que no tot sigui possible .
Per als desenvolupadors que busquen objectius molt específics, o d'una complexitat major a el càlcul d'un mitjà o d'una comparació entre diverses dades, la solució rau en l'ús de Visual Basic. Es tracta d'un llenguatge amb un grau d'abstracció relativament alt (que s'allunya considerablement de el llenguatge de màquina, de la forma en què treballa el processador) i que, a l'igual que l'utilitzat en Excel, funciona per esdeveniments (això vol dir que l'usuari ha de realitzar alguna acció perquè es dispari l'execució de el programa).
Dit això, la combinació de Excel i Visual Basic també té les seves limitacions, i de cap manera pot superar el nivell de personalització i precisió possible a través de la creació d'un programa des de zero; però resulta molt eficaç i còmode per a una petita companyia, que no vulgui invertir els diners i el temps necessaris per al desenvolupament de les seves pròpies aplicacions.