L'origen etimològic de terme fidedigne podem establir que es troba en el llatí, ja que és fruit de la suma de dos components lèxics d'aquesta llengua:
-El substantiu "fides", que pot traduir-se com "confiança" i "fe".
-El adjectiu "dignus", que és sinònim de "mereixedor" i de "digne".
El fidedigne, per tant, és allò digne de fe.
Per exemple: "La població no hauria de preocupar-se ja que el nostre sistema electoral és fidedigne" , "El fisc està treballant en el desenvolupament d'un lloc web fidedigne que permeti als contribuents consultar la seva situació tributària" , "La proposta semblava fidedigna, però va acabar sent una estafa " .
Una cosa fidedigne, en definitiva, mereix crèdit o confiança gràcies a les seves característiques o propietats.
Per tot l'exposat, podem establir que entre els sinònims de fidedigne es troben paraules com ara autèntic, veraç, verídic, fiable o fefaent, entre d'altres. Quant al que són els seus antònims es troben termes com ara fals o dubtós, per exemple.
En l'àmbit de l'periodisme, un dada fidedigne és fiable i, per tant, es pot publicar o utilitzar-se com a pilar per avançar en el desenvolupament d'una nota. En aquest cas, la qualitat moltes vegades està donada per la fiabilitat de la font (és a dir, de la persona que va aportar la dada en qüestió).
Un estudi fidedigne, per la seva banda, presenta resultats irrefutables o inequívocs. Si una institució amb diverses dècades d' història realitza una investigació amb la participació d'un destacat grup de professionals i experts, és probable que aquest treball es consideri fidedigne. En canvi, si una entitat el finançament és incerta i els seus responsables són desconeguts dóna a conèixer un informe amb conclusions molt cridaneres pel improbables, pocs s'animarien a afirmar que es tracta d'un treball fidedigne.
Un altre exemple és que, de la mateixa manera, es ve a indicar que quan s'utilitza Internet per obtenir algun tipus d'informació mèdica sobre una malaltia o una malaltia és important que es recorri al que són fonts fidedignes ia recursos que també ho siguin. I és que no val qualsevol notícia publicada, cal acudir a organismes, institucions o celebritats especialitzades en aquest sector de la salut. Només així es garantirà que les dades obtingudes són veraces.
Precisament per aquest motiu s'estableix que a l'hora de poder determinar si una font d'Internet és fidedigna o no cal analitzar-la en la base de diversos criteris. Així, cal tenir en compte on es va trobar, l'autoritat que posseeix, el domini que té la seva pàgina web així com també la vigència que té, la funcionalitat amb què compta i, per descomptat, el que és tant la seva precisió com la objectivitat per la qual es caracteritza.
Una fotografia i un documental audiovisual, d'altra banda, solen constituir-se com reflexos fidedignes de la realitat. Més enllà que sempre inclouen una mirada subjectiva, aquests materials intenten presentar la realitat tal com és.