Amb origen en el llatí hospes , la paraula hoste descriu a l' individu que es troba allotjat o allotjat en una llar aliè oa l'habitació d'un hotel. Per exemple: "No facis soroll, que aquesta nit tenim un hoste a casa" , "L'hotel va anunciar que la setmana que inaugurarà una piscina que estarà a disposició de tots els hostes" , "Sort que havíem fet la reserva amb anticipació: en les habitacions no hi ha lloc per a un sol hoste més " .
En aquest sentit, un hoste pot ser qui ha estat convidat a pernoctar en un habitatge particular. Si una família allotja a casa seva a un amic que ve des de l'exterior, aquest convidat es convertirà en hoste de l'clan en qüestió.
Hoste també és el client que paga per utilitzar les instal·lacions d'un hotel, un hostal, una posada, un alberg turístic, etc. El subjecte abona una determinada tarifa per allotjar-se al lloc i fer ús de diversos serveis (bany, restaurant o altres).
En aquest sentit, cal subratllar que al segle XIX es feia servir amb molta freqüència el terme casa d'hostes. Aquesta es definia per ser un establiment on una persona en qüestió procedia a llogar una habitació ia més pagava una quantitat concreta per poder gaudir del menjar.
Similars a les fondes eren aquestes esmentades cases tot i que els preus d'aquestes últimes eren molt més econòmiques que els que tenien les primeres. D'aquí que, per exemple, a Madrid en l'esmentada època existissin gairebé 500 habitatges d'aquesta tipologia que comptaven amb una manera molt singular d'indicar que comptaven amb alguna habitació lliure.
En concret, i atès que tenien cert caràcter secret, l'habitual era que perquè qualsevol persona interessada en llogar una d'aquestes estades pogués saber que tenien lloc en una casa a la mateixa es col·locava un paper en blanc en un dels seus balcons.
A més del que s'ha exposat cal subratllar que en moltes ocasions l'expressió casa d'hostes s'utilitzava per fer referència també a les conegudes com cases de cites. Aquestes últimes es definien per ser habitatges en què, pagant una quantitat determinada fixada pel propietari, es podien llogar habitacions per poder realitzar-hi trobades sexuals.
Així mateix tampoc podem passar per alt que hi ha una locució adverbial col·loquial que utilitza el terme hoste que estem analitzant. En concret, ens estem referint a "ser algú hoste a casa" que s'empra per explicar que una persona està poc temps en el seu habitatge.
Per a la biologia, un hoste és un organisme (animal o vegetal) que té paràsits al seu interior. El terme correcte, de totes maneres, seria hoste, hoste o hostatger, ja que el paràsit és, en realitat, l'hoste (per allotjar-se en un organisme aliè). Això pot explicar-se per l'etimologia de el terme ( hospes ), que contemplava els dos significats (el que alberga i el que és albergat).
Les interaccions entre el sistema biològic i el seu hoste poden desenvolupar-se de diferent manera i emmarcar-se dins de l' parasitisme (el paràsit resideix de manera permanent en l'hoste), la patogènesi (una relació específica segons el tipus de malaltia), el mutualisme (fongs que depenen del seu hoste) i el comensalisme.