En el llatí és on podem establir que es troba l'origen etimològic de el terme ineficiència que ara ens ocupa. En concret, cal exposar que és la suma de diversos components lèxics d'aquesta llengua com són aquests:
-El prefix "in-", que és sinònim de "sense" i de "no".
-El component "ex", que significa "cap a fora".
-El verb "facere", que pot traduir-se com "fer".
-El sufix "-ia", que s'usa per indicar "qualitat" així com per donar-li forma a substantius que s'obtenen a partir de verbs.
La ineficiència al·ludeix a la absència de eficiència: l'habilitat de comptar amb alguna cosa, i de fer ús d'això, per aconseguir un resultat. L'eficiència es vincula a utilitzar racionalment els mitjans disponibles per aconseguir una meta.
Per tant, si l'eficiència refereix a complir un objectiu amb el mínim ús possible dels recursos i en la menor quantitat de temps, la ineficiència suposa a l'oposat.
Suposem que un inventor fabrica dos automòbils. El cotxe A consumeix 1 litre de combustible per recórrer 10 quilòmetres; el cotxe B, 4 litres per completar la mateixa distància. Això vol dir que, posats a fer un trajecte de 100 quilòmetres, el cotxe A gastarà 10 litres de combustible, mentre que el cotxe B consumirà 40 litres. El cotxe B, en definitiva, necessita quatre vegades més combustible que el cotxe A, el que demostra la seva ineficiència pel que fa a aquest tipus de consum.
Prenguem el cas de l'gerent d'una gran empresa que ha d'administrar un pressupost milionari. La companyia, a l'assumir l'executiu, no comptava amb deutes. No obstant això, dos anys després, està endeutada i no va registrar cap tipus de creixement en el període. Davant d'aquesta realitat, el gerent és acomiadat per la seva ineficiència per gestionar els recursos de la signatura.
En l'àmbit de les finances hem d'establir que també es fa servir el terme que ara ens ocupa. Així, per exemple, es parla del que es denomina ineficiència econòmica. Amb aquesta expressió es fa referència a l'absència d'eficiència que té un sistema econòmic concret a l'hora de fer ús dels recursos productius amb l'objectiu de satisfer les necessitats que es tenen.
De la mateixa manera, també es fa referència al que és la ineficiència dels monopolis. En concret, se suposa que aquests cauen en la mateixa quan es dóna la circumstància que produeixen una quantitat menor a la de la seva competència i també quan el preu de la seva producció és més gran que la dels seus rivals. És més, es determina que aquests monopolis el que fan és cometre una acció que suposa un atemptat contra el que és la sobirania de consumidor.
Finalment, és important no confondre l'eficiència amb la eficàcia: l'eficiència està associada a el bon ús de recursos i als resultats que s'aconsegueixen; l'eficàcia, en canvi, refereix a el nivell dels resultats obtinguts en el temps. Reprenent l'exemple dels automòbils, tots dos són eficaços si poden traslladar a les persones d'un costat a un altre, però el cotxe B evidencia la seva ineficiència pels recursos que demanda per complir amb aquesta finalitat.