Segons la definició teòrica, el pensament és allò que es porta a la realitat per mitjà de la activitat intel·lectual. Per això, es pot dir que els pensaments són productes elaborats per la ment, que poden aparèixer per processos racionals de l'intel·lecte o bé per abstraccions de la imaginació.
El pensament pot abastar un conjunt d'operacions de la raó, com ho són l'anàlisi, la síntesi, la comparació, la generalització i l'abstracció. D'altra banda, cal tenir en compte que es manifesta en el llenguatge i, fins i tot, ho determina.
Tipus de pensament
* Deductiu: ocorre quan es pren una o diverses proposicions i d'elles s'obté una conclusió. Resulta la forma de pensament més comú, la que fem servir diàriament per intentar comprendre els fets que ens envolten, per analitzar les històries que ens expliquen els altres, etcètera.
* Inductiu: de forma oposada al que abans definit, aquest procés es basa en una idea particular per després generalitzar, recolzat en que la seva veracitat en el cas aïllat es mantindrà en situacions similars, fins i tot sense poder comprovar-ho.
* Analític: part la realitat en porcions per poder avaluar-la a través de mecanismes lògics.
* Creatiu: La base de l'art, ja que es basa en la llibertat de modificar una idea, afegint o traient elements sense restriccions imposades pel marc del possible.
* Sistèmic: proposa un sistema orgànic que interrelaciona els conceptes de manera complexa.
* Crític: analitza alhora que avalua les idees, intentant obtenir respostes convincents relacionades amb la moral, l'ètica, els gustos, les tendències; és el tipus de pensament que ens ajuda a formar la nostra personalitat ia reforçar les nostres conviccions a través de l'observació activa de la realitat.
* Interrogatiu: A l'hora de tractar un tema en particular, aquest tipus de pensament ens permet qüestionar diferents aspectes del nostre interès, articulant així el procés d'aprenentatge.
Llibertat de pensament
Un dels drets de tots els éssers humans, i no obstant això el que més sol acovardir-amb els seus potencials conseqüències nefastes és la llibertat de pensament o expressió. En la infància, les persones solem caracteritzar per l'espontaneïtat i la sinceritat, sense importar-nos la repercussió dels nostres fets o paraules. És molt comú que els nens parlin sols i deixin volar la seva imaginació, ignorant a un grup d'adults que els mira amb tendresa. El mateix grau de despreocupació es percep quan diuen amb absoluta sinceritat que no els agrada un regal o un plat de menjar.
Amb els anys, les estructures i els mandats ens converteixen a poc a poc en éssers limitats, que semblen perdre gradualment el control sobre les seves pròpies vides. El problema principal és que volem creure que això no és així, ho neguem, i assegurem que vivim lliurement, que escollim a cada pas la direcció de les nostres vides. No obstant això, aquestes persones que un dia es mostraven somrients i que es sorprenien de les petites coses, avui corren contra el rellotge per completar les innombrables tasques dels seus atrafegats dies, s'avergonyeixen dels seus cossos, tenen por a dir la veritat per no ofendre els altres, oculten la seva sexualitat i les seves idees per por dels atacs dels que no suporten la diversitat.
Una altra accepció
Fora de el marc de la ment, els pensaments poden ser entesos com plantes híbrides amb fins ornamentals, pertanyents a la família de les violàcies, i que presenten diversos rams fins, flors en llargs peduncles i amb cinc pètals arrodonits de tres gammes cromàtiques i fulles assegudes, oblongues i fistonades, segons explica la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Els pensaments comencen a florir durant l'època primaveral de el nord d'Europa i el nord del territori nord-americà. Solen conrear-al costat de el vern per la combinació de colors que s'obté a l'sorgir les seves flors a l'una.