El verb llatí pensare , que exerceix com a sinònim de "pensar", i el verb grec krienin , que pot traduir-se com "decidir" o "separar", són els dos vocables que mostren l'origen etimològic de el terme que ara anem a procedir a analitzar de manera exhaustiva.
El pensament crític consisteix a analitzar i avaluar la consistència dels raonaments, especialment aquelles afirmacions que la societat accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana.
Aquesta avaluació pot realitzar-se a través de l'observació, l'experiència, el raonament o el mètode científic. El pensament crític exigeix claredat, precisió, equitat i evidències, ja que intenta evitar les impressions particulars. En aquest sentit, es troba relacionat a l' escepticisme ia la detecció de fal·làcies.
En aquest sentit hem de deixar palès que les fal·làcies són el conjunt de mentides o enganys que algú realitza, de manera freqüent o no, amb el clar objectiu d'aconseguir fer mal a un altre individu en concret.
Mitjançant el procés que implica el pensament crític, s'utilitza el coneixement i la intel·ligència per assolir una posició raonable i justificada sobre un tema. Entre els passos a seguir, els especialistes assenyalen que hi ha adoptar l'actitud d'un pensador crític; reconèixer i evitar els prejudicis cognitius; identificar i caracteritzar arguments; avaluar les fonts d'informació; i, finalment, avaluar els arguments.
A més de tot el que s'ha exposat per aconseguir que algú es converteixi en expert pensador crític és important que tingui o hagi adquirit una sèrie d'habilitats fonamentals per al desenvolupament d'aquest pensament. Entre elles es troba, per exemple, la capacitat per interpretar tant idees com situacions o dades de diversa índole.
No obstant això, no és l'única qualitat vital. Així mateix, també ha de tenir una perfecta habilitat tant per al que és procedir a l'anàlisi del que té davant seu com per avaluar diversos paràmetres, entre els quals es troben les intencions de l'autor o font ja que només d'aquesta manera es sabrà si se li atorga o li resta credibilitat.
A les qualitats esmentades caldria afegir, de la mateixa manera, la necessitat que pugui avaluar i analitzar les interferències que es poden produir i l'habilitat per explicar els arguments que són fonamentals en les seves conclusions. I tot això sense oblidar la pròpia capacitat de l'pensador de autoanalitzar i examinar-se a si mateix com un mètode d'enriquiment.
Cal destacar que el pensament crític no implica pensar de forma negativa o amb predisposició a trobar defectes i errors. Tampoc intenta canviar la manera de pensar de les persones o reemplaçar els sentiments i emocions.
L'objectiu d'el pensament crític és evitar les pressions socials que porten a la estandardització i a l' conformisme. El pensador crític busca entendre com reconèixer i mitigar o evitar els diferents enganys als quals és sotmès a la quotidianitat. Per això desconfia de les fonts d'informació com els mitjans de comunicació, ja que tendeixen a distorsionar la realitat. La premissa de el pensament crític és dubtar de tot el que es llegeix o escolta, per acostar-se amb més precisió a les dades objectives.