Amb origen en el llatí perfectus , la paraula perfecte descriu a la cosa, organisme o individu que reuneix el més alt nivell possible de excel·lència en relació als altres elements de la seva mateixa espècie o naturalesa. Si alguna cosa és perfecte, no hi ha possibilitats de fer-ho millor, ja que no hi ha res superior al que ja s'ha aconseguit. Per exemple: "Aquest és el cotxe perfecte: és barat, gasta poc i ofereix moltes comoditats" , "Va ser el viatge perfecte: vam gaudir de deu dies a pur sol, descansem i vam conèixer llocs nous" , "Tot va sortir perfecte en la festa, per sort la vam passar molt bé " .
És clar que la noció de perfecció té un determinat grau de subjectivitat ja que, en certa manera, el completament perfecte no existeix. Prenent els exemples anteriors, potser seria possible que el "cotxe perfecte" fos encara més barat o que el "viatge perfecte" hagi estat una mica més extens.
Perfecte també és el que posseeix el nivell límit d'una qualitat o defecte en concret: "Ricardo és un perfecte administrador que aconsegueix treure el màxim profit dels recursos disponibles" , "Em costa reconèixer-ho, però la veritat que aquest home és un perfecte idiota " .
No obstant això, tampoc podem oblidar que en el camp de el Dret també està molt present aquest concepte que estem abordant. En concret, en aquest sector es fa ús del que es coneix com a contracte perfecte.
Una denominació aquella amb la qual el que s'intenta expressar és que aquest document o acord, ja sigui escrit o oral, compta amb tots els requisits necessaris i exigits perquè tingui la corresponent i necessària eficàcia jurídica.
Per a l'àmbit de la matemàtica, el grup dels nombres perfectes està compost per xifres del conjunt dels nombres naturals que són iguals a la sumatòria dels seus divisors propis de signe positiu, sense comptar a ells mateixos. Un exemple de nombre perfecte és el 6, ja que té com a divisors propis positius a l' 1, 2 i a l' 3, i la suma d'aquests dígits (1 + 2 + 3) és igual a ell mateix (6).
En lingüística, l'aspecte gramatical és una propietat dels verbs per donar compte sobre la terminació o no de l'acció en el moment de l'enunciació. El aspecte perfecte assenyala que l'acció ja ha finalitzat, mentre que l'aspecte imperfecte reflecteix una acció inacabada.
Així, en el camp de la Llengua, ens trobem amb una sèrie de formes verbals que fan ús de el terme perfecte que ara estem analitzant. Així, hi ha el condicional perfecte, el futur perfecte, el pretèrit perfecte, el pretèrit perfecte compost o el pretèrit perfecte simple.
I tot això sense oblidar tampoc el que es coneix com rima perfecta. Aquesta és una composició de tipus poètic que es caracteritza fonamentalment pel fet que es produeix entre dos o més versos que en les seves últimes paraules coincideixen els seus fonemes a partir del que és la vocal accentuada.
Això és el que es coneix també com rima consonant, o perfecta, que ha estat utilitzada al llarg de la Història de la Literatura per grans autors com seria el cas d'Antonio Machado o de Félix María de Samaniego, entre d'altres.
Finalment a tot això caldria afegir que el món de cinema també ha emprat el terme que ens ocupa. Així, trobem pel·lícules com ara "Un món perfecte" (2011), "El perfecte desconegut" (2011) o "Pla Perfecte" (2012).