Es coneix com plasmidi a una molècula d' àcid desoxiribonucleic (ADN) la replicació és independent de l'cromosoma de l'ADN. Depenent de la cèl·lula en qüestió, pot haver un únic plasmidi o fins a diversos centenars.
Els plasmidis poden tenir una configuració idèntica a l'ADN cromosòmic (com doble hèlix) però sempre es troben fora de la estructura i no compten amb proteïnes associades. La informació que alberguen aquestes molècules no sol ser essencial, encara que li proporcionen certes qualitats a l'hoste en determinades condicions.
El més habitual és que els plasmidis es troben en bacteris: de fet, la majoria dels bacteris disposa d'aquestes molècules. S'han trobat, a més, plasmidis en organismes de tipus eucariota.
A més de tot això, val la pena conèixer a fons altres característiques importants dels plasmidis, entre les quals es troben les següents:
-Els tipus de gens amb què operen són diferents. Així, per exemple, es poden trobar des de gens que el que fan és codificar enzims fins als que ofereixen resistència als antibiòtics passant pels que produeixen substàncies tòxiques per a diferents bacteris.
-En el cas que es parteixi de l'criteri de l'tipus de gens que utilitzen, concretament que porten, els plasmidis es poden classificar en els que porten gens de resistència, els que transporten gens de degradació de substàncies, els que tenen gens de virulència i els que compten amb gens de fertilitat.
Gràcies a la seva capacitat de reproducció independent davant el cromosoma de l'ADN, els plasmidis són emprats en la enginyeria genètica per seleccionar certs clons. Es pot escollir plasmidis per la seva resistència a algunes substàncies, com antibiòtics.
D'acord a la seva funció, és possible diferenciar entre diversos tipus de plasmidis. Els plasmidis de resistència són aquells que poden enfrontar l'acció d'un verí, un antibiòtic, etc. Els plasmidis virulents, per la seva banda, transformen bacteris en patògens, mentre que plasmidis degradatius ajuden a digerir substàncies que no són habituals.
Es coneix com plasmidi R a l'plasmidi de resistència que forma part dels bacteris i que pot comptar amb fins a una desena de gens que li aporten aquesta capacitat.
Quan el plasmidi aconsegueix integrar-se per la seva pròpia acció a l'cromosoma de l'ADN de l'hoste, l'hi crida episoma. A l'produir-se la divisió cel·lular, el episoma acaba duplicant i integrant-se a el mapa genètic bàsic de l' hoste.
No cal passar per alt que els plasmidis juguen també un paper protagonista en la sèrie de videojocs "BioShock". En concret a la mateixa es pren com a figura fonamental a doctor Yi Suchong que, mitjançant l'ús de l'ADM, arriba a donar-li forma a un important nombre de plasmidis que són millores genètiques que parteixen d'una llimac marí de l'Atlàntic.
A través d'aquesta llimac, l'esmentat científic ha permès que es creuen plasmidis que permeten obtenir una sèrie de superpoders notables. En concret, entre els més significatius són aquests:
-Telequinesis, que serveix per atrapar persones i coses per llançar-les a gran velocitat.
-Electrorrayo, que llança el que són descàrregues elèctriques per paralitzar a l'enemic.
-Incineració, que permet que, amb un simple espetec de dits, es pot incinerar el rival en només uns segons a 1.000º.