Planimetria és un terme que es va incorporar recentment en l'edició número 23 de l' diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). El concepte fa referència a l'eina focalitzada en el mesurament i representació d'una part de la superfície de la Terra sobre un pla.
Es pot entendre a la planimetria com la part de la topografia dedicada a l'estudi dels procediments i els mètodes que es posen en marxa per aconseguir representar a escala els detalls d'un terreny sobre una superfície plana. El que fa la planimetria és prescindir de l' relleu i la altitud per aconseguir una representació en direcció horitzontal.
Es pot diferenciar la planimetria de la altimetria o hipsometria, que és la branca de la topografia que nuclea als procediments i metodologies que es duen a terme per representar l'altura de cada punt respecte a un pla que es pren com a referència. La altimetria, d'aquesta manera, permet representar el relleu d'un terreny.
Es coneix com planimetria pericial, d'altra banda, a l'objectivació d'un succés en un lloc determinat i la seva il·lustració per mitjà d'un pla en les distàncies instàncies del seu procés. L'objectiu és que aquesta planimetria contribueixi a l'aclariment de fet ia determinar les responsabilitats o culpes de les persones involucrades en el mateix.
La planimetria mèdica, en canvi, fa als plans imaginaris que es prenen com a referència per dividir l'organisme d'un ésser humà en diferents zones i, d'aquesta manera, facilitar l'estudi anatòmic del mateix.
Què és la fixació planimètrica?
La part auxiliar de la Criminalística que es troba relacionat amb el recolliment de l'cadàver i la revisió de l'escenari on ha tingut lloc un crim rep el nom de Planimetria Forense o Fixació planimètrica. Consisteix en el conjunt d'il·lustracions que es realitzen sobre el lloc on s'observen la posició dels cadàvers i aquells elements o aspectes de l'escena que puguin ser rellevants per a desvetllar el misteri d'aquest crim.El primer que es fa és descriure la situació de el cos trobat, el que permet conèixer la data i hora aproximada de la seva mort. Després es procedeix a la ressenya de tot el lloc i posteriorment a la reconstrucció dels fets esdevinguts en el mateix.
Per a la realització d'aquesta tasca s'utilitza un mètode d'observació particular que exigeix un examen exhaustiu de l'escena a la recerca d'indicis i evidències per a l'acte comès. A través d'aquesta anàlisi s'extreuen les proves que permetran el posterior aclariment dels fets.
La tècnica d'observació pot ser de tres tipus: de escombradora, per quadrants o en espiral, cada un respon a la forma en què els especialistes analitzen i requisen les proves acusatòries.
Les tres regles bàsiques de la planimetria són: orientació precisa (s'ha d'ubicar amb l'ajuda d'una brúixola al lloc dels fets, podent ubicar-lo en un mapa fàcilment), cura estricta de les proves (tenir una especial cura a l'ingressar en l'escena de l' crim de no fer malbé les evidències i tractar cada mil·límetre de el terreny com si fos sagrat) i observació exhaustiva de el terreny (abans de començar a dibuixar l'esbós de l'escenari cal haver-ho observat amb precisió per poder tenir una imatge integral de la mateixa i poder plasmar-ho més fidelment possible a la realitat).
Entre les possibles evidències que poden trobar-se en l'escena i que poden ajudar a resoldre el crim es troba fonamentalment l'element amb el qual el mateix va ser comès. Poden armes de foc, armes blanques, de tipus contundent, casquets, resquills, etc.