L'activitat enfocada a la presa de decisions grupals per aconseguir complir diversos objectius es coneix com política. Es tracta de fer ús de l' poder que s'ha aconseguit per resoldre els conflictes d'interessos que hi ha en una població o societat.
Un terme aquest, política, que té el seu origen etimològic en el grec i concretament en el vocable polis que pot traduir-se com "ciutat". Però no només d'aquest emana aquell sinó també del que es coneixia en aquell temps com "La Politeia" que era el nom que els grecs utilitzaven per referir-se a l'anomenada "Teoria de la Polis".
Fiscal, procedent de el llatí Fiscalis , és allò que pertany o té relació amb el fisc (tal com s'anomena a el conjunt d'organismes públics destinats a la recaptació d'impostos o el tresor públic en general).
El que es coneix com política fiscal, per tant, és una divisió emmarcada en la política econòmica que s'encarrega d'establir el pressupost d'un Estat, amb els impostos i la variable de l' despesa pública com a punts a considerar per conservar l'estabilitat financera.
El propòsit de la política fiscal és possibilitar el creixement de l'economia, esmorteir els vaivens dels períodes econòmics i garantir l'administració adequada dels recursos de l'Estat. Les mesures de la política fiscal tenen incidència en el curt termini en el nivell d'ocupació, la producció i els preus de mercat.
Per totes aquestes senyes d'identitat que té la política fiscal, al llarg dels anys la mateixa s'ha convertit en el punt de mira de molts grups i pensadors que no han dubtat ni un sol moment en posar-la en dubte. I és que les circumstàncies a què ha portat en ocasions han fet que no tots confiïn en la mateixa.
D'aquesta manera, entre els principals arguments que s'han esgrimit en contra hi ha el que pot ocasionar una baixada en el que és la demanda d'inversió, pot portar amb si el que és un dèficit comercial ia més se sustenta que la propensió a l'consum no és sempre la mateixa, és absolutament inconstant.
Com tota activitat política, la política fiscal està determinada per la ideologia del seu dissenyador i executor. El govern pot implantar una política fiscal expansionista (amb un augment de la despesa pública o la retallada dels impostos) o una política fiscal contractiva (que busca retallar la despesa pública i / o augmentar els impostos).
Al final, la política fiscal ha de servir per distribuir la riquesa d'un país i corregir les fallades de mercat. Per qüestions ètiques, es considera que la política fiscal ha d'afavorir als que menys tenen per aconseguir la inclusió social i evitar els esclats.
Finalment cal subratllar el fet que a Espanya existeix el que es coneix com a Consell de Política Fiscal i Financera. Un organisme aquest, creat l'any 1980 i que forma part de l'Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, que té com a objectiu el aconseguir coordinar el que és l'activitat financera de l'Estat en general amb la que té lloc entre les diferents comunitats autònomes que conformen el país.