El llatí és la font d'origen per trobar la procedència etimològica de el terme préstec que ara ens ocupa. En concret, podem subratllar que emana de l'vocable praestarium que és el resultat de la unió de tres parts clarament diferenciades: el prefix prae que pot definir-se com "davant", el verb stare que és sinònim d ' "estar parat", i finalment el sufix - arium que pot traduir-se com "pertinença".
Un préstec és la acció i efecte de donar, un verb que fa referència a lliurar una cosa a una altra persona, qui ha tornar-lo en un futur. El prestador atorga una cosa perquè qui rep el préstec pugui utilitzar-la en un període de temps. Un cop finalitzat aquest termini, ha de tornar la cosa prestada.
En aquest sentit, caldria deixar patent l'existència del que es coneix com a casa de préstecs. Aquest és un espai on les persones que necessiten diners en metàl·lic de manera urgent van amb el clar objectiu que allà els prestin la quantitat que necessiten amb la contraprestació de lliurar com a prova tota mena d'objectes valuosos que posseeixin tals com joies, béns immobles o roba.
A nivell financer, el préstec o crèdit són uns diners que se sol·licita a una entitat bancària o similar. A l'hora de tornar el préstec, cal fer-ho, generalment, abonant interessos. És a dir: si una persona sol·licita un préstec de 1.000 dòlars a un banc i acorda reintegrar la suma en el termini d'un any amb una taxa de el 10% d'interessos, haurà de tornar, als dotze mesos, 1.100 dòlars.
Cal destacar que els bancs estan en condicions de rebutjar o denegar les comandes de préstec que fan els seus clients. Aquestes institucions, abans d'atorgar el crèdit, sol·liciten diversos avals que li assegurin que podrà cobrar els diners una vegada conclòs el termini de l'préstec. A més s'encarreguen d'estudiar l'historial financer de sol·licitant, per comprovar si té deutes impagats o altres problemes econòmics.
De la mateixa manera, ens trobem amb un altre tipus de préstecs. En concret, hi ha el servei de préstec que es desenvolupa en les diverses biblioteques municipals i autonòmiques de les ciutats, per exemple, d'Espanya. En aquest cas, gràcies a el mateix tots aquells veïns que tinguin el carnet propi d'aquelles tenen la possibilitat de dur-se a casa algun dels llibres o publicacions que hi hagi en aquests centres culturals per poder gaudir-ne durant un temps aproximat d'un mes i que després tornaran a aquests espais.
També en el cas de l'esport es produeix el préstec. En concret aquest té lloc quan el president d'un club de futbol concret que té tots els drets d'un jugador permet que aquesta figura jugui en un altre equip durant un període de temps determinat. És el que també es coneix com a cessió.
Finalment, un préstec lingüístic és un element que una llengua presa d'una altra. Poden ser paraules o morfemes que són adaptats amb poques modificacions o, fins i tot, sense canvis. Aquest tipus de préstecs és possible quan una llengua té una àmplia influència cultural en zones on es parlen altres llengües.
Podem distingir entre préstecs lèxics (quan l'element prestat és una paraula lèxica, com un substantiu, un verb o un adjectiu) i préstecs gramaticals (en els casos en què molts parlants bilingües combinen morfemes i elements no lèxics de les dues llengües).