Un professional és qui exerceix una professió (una feina o treball que requereix de coneixements formals i especialitzats). Per convertir-se en professional, una persona ha de cursar estudis (en general, terciaris o universitaris) i comptar amb un diploma o títol que avali els coneixements adquirits i la idoneïtat per a l'exercici de la professió.
Per exemple: "El nét de Marta és professional, crec que treballa com a advocat en un estudi" , "Vaig a pagar-te els estudis perquè et converteixis en professional, però a canvi espere dedicació i compromís de la teva part" , "El pacient està en mans dels millors professionals: tot sortirà com esperem " .
La qualificació de professional no només està vinculada als coneixements o a l'títol habilitant, sinó que també pot fer referència a el compromís, la ètica i l'excel·lència en el desenvolupament de les activitats laborals o d'altre tipus. Es tracta d'un ús relatiu i mancada de precisió, ja que no requereix d'un coneixement específic de la professió a la qual es fa al·lusió. Vegem algunes oracions d'exemple: "Joan és un veritable professional que enorgulleix a l'empresa" , "La casa va quedar molt bonica: sembla pintada per un professional" , "El meu fill Martín dibuixa com un professional encara que només té deu anys" .
Les persones autodidactes aconsegueixen moltes vegades trencar amb les barreres establertes per la societat sobre quins són els requisits per convertir-se en un professional. Si bé aquest fenomen no es dóna en tots els àmbits (no passa, per exemple, en la medicina), molts dels que prenen la decisió d'estudiar per si mateixos, sense acudir a centres de formació com ara facultats, conservatoris o professorats, aconsegueixen llocs de treball per als quals se sol requerir un títol o diploma.
Cal esmentar que en la majoria dels casos segueix sent necessari un títol per a ser admès per certes empreses, amb la qual cosa el camí de la formació independent no sempre és l'ideal. D'altra banda, si un apunta a muntar la seva pròpia companyia, la llibertat que proporciona no estar lligat a un estudi formal resulta molt compatible, atès que permet racionar el coneixement segons les necessitats i la disponibilitat de cada moment.
L'adjectiu professional també fa referència a l'activitat que es porta a terme com a professió (en el sentit que implica una retribució econòmica), i no com afició o passatemps. Aquesta diferència pot apreciar-se amb claredat en el cas dels esports. Un home que juga a l' futbol cada setmana no és futbolista ni jugador professional, ja que només ho fa a manera recreatiu. En canvi aquell que juga cada setmana a canvi de diners és un professional d'aquest esport.
En aquest sentit, fins i tot un individu amb pocs coneixements i sense habilitats dignes de ser destacades pot ser considerat un professional en una àrea donada, mentre que algú que dedica llargues hores a el dia a el mateix camp, amb resultats brillants i aconseguint importants descobriments, però sense una relació laboral amb una companyia, un simple aficionat. Això es contradiu amb el pes que, com s'esmenta en paràgrafs anteriors, el mateix adjectiu té quan s'utilitza per ressaltar la destresa d'una persona en una disciplina determinada.