Les hormones que participen de l'procés de gestació reben el nom de progestàgens. Dins d'aquest grup, es troba la progesterona, que pot considerar-se com progestagen més important entre aquells que el ésser humà produeix de manera natural.
El terme progesterona es tracta d'un neologisme conformat a partir de la suma de dos components llatins, com són el prefix "pro-", que pot traduir-se com "cap endavant", i el verb "gestare", que és equivalent a "estar embarassada ".
Aquesta hormona esteroide, composta per quatre hidrocarburs cíclics que es troben interrelacionats entre si i altres components, participa de l' embaràs, la embriogènesi i la menstruació. La progesterona és produïda a la placenta, els ovaris, el fetge i les glàndules adrenals.
La progesterona també pot qualificar-se com una hormona de tipus sexual. Comença a produir-se després de la pubertat en les dones, fomentant el desenvolupament maduratiu a partir de la seva acció durant el cicle menstrual. La progesterona, de fet, és clau per al desenvolupament de l'embaràs.
Durant el període de gestació, hi ha moltes dones que veuen com els seus ginecòlegs prenen la determinació de receptar progesterona. Ho fan perquè ho consideren necessari per poder fer-li front a determinades situacions que tenen lloc com seria el cas que hi hagi risc que es produeixi un avortament de manera natural.
No obstant això, hi ha altres casos en què una fèmina, sense estar embarassada, també ha d'acceptar la recepta d'aquesta substància. En concret, l'habitual és que el metge es la prescrigui quan es va a sotmetre a un procés de fertilització in vitro i cal, per tant, que l'úter estigui en les millors condicions per rebre el que és l'arribada de el nadó.
Així mateix no cal oblidar que les dones que tenen un sagnat absolutament irregular durant la menstruació també han de prendre la mesura de decantar-se per la progesterona per acabar amb aquesta anormalitat. En concret, en aquests casos, a més ajuda a alleujar determinats símptomes habituals d'aquesta etapa mensual com serien els dolors d'esquena, la distensió abdominal, el cansament, els canvis sobtats d'humor o la fatiga.
La progesterona es pot presentar de diverses formes: mitjançant tauletes orals, en forma de gel vaginal, com supositori o en injeccions.
Quan la progesterona s'ingereix a través d' píndoles amb alguna fi, pot provocar efectes adversos, com mal de cap, problemes renals, rampes, retenció de líquids i malalties de tipus trombòtic.
Els valors normals de progesterona en sang varien d'acord a diferents factors. En l'home i en la dona abans de l'ovulació i després de la menopausa, se situa per sota d'un nanogram per mil·lilitre. A la meitat del seu cicle, les dones mostren un nivell de progesterona en sang de cinc a vint nanograms per mil·lilitre. Durant l'embaràs, finalment, la quantitat de progesterona varia entre onze i noranta nanograms per mil·lilitre d'acord a l'etapa.
Una mesura de el nivell de progesterona, per tant, pot ajudar a diagnosticar embaràs, problemes d'ovulació, hiperplàsia suprarenal congènita o diverses classes de càncer.