El primer que farem, abans d'entrar de ple en l'establiment de l'significat de el terme prognatisme, és determinar el seu origen etimològic. En aquest sentit, cal deixar clar que es tracta d'un neologisme a què es va donar forma al segle XIX i que es va compondre de tres parts derivades d'el llatí i de grec:
-El prefix llatí "pro-", que significa "cap endavant ".
-El substantiu grec "gnathos", que és equivalent a "mandíbula".
-El sufix grec "-isme", que pot traduir-se com "qualitat".
El prognatisme és la condició de l'individu que és prognato. Aquest adjectiu s'utilitza per qualificar a les persones les mandíbules resulten sortints. Això vol dir que la mandíbula, ja sigui la part inferior o superior, acaba sobresortint de la cara.
Diversos factors poden provocar el prognatisme. En els éssers humans, aquesta condició pot provocar diversos trastorns més enllà de les qüestions estètiques, ja que el prognatisme impedeix un tancament de la boca normal i pot provocar problemes per mastegar o fins i tot per parlar.
L'habitual és que el maxil·lar inferior aparegui "avançat" respecte a l'maxil·lar superior, fent que les dents no quedin ben alineats. Aquesta oclusió dental deficient pot constituir-se com un símptoma de certs trastorns, pel que és convenient consultar un odontòleg. En certs casos, el prognatisme s'ha de solucionar amb una cirurgia. El professional també pot indicar l'ús de ortodòncia.
En concret, es considera que tres de les causes més importants que donen lloc a aquesta extensió de la mandíbula són les següents:
-Afeccions hereditàries, com seria el cas de la síndrome nevo de cèl·lules basals o la síndrome de Crouzon.
-Gigantismo, que, com el seu propi nom indica, és un creixement anormal i gran durant la infantesa.
-Acromegalia, que es caracteritza pel fet que significa que una persona té massa hormona de creixement.
Les persones que pateixen prognatisme han de fer-li front a una sèrie de símptomes o conseqüències, com ara aquestes:
-Una innegable asimetria facial.
-Dolors articulars.
-Pésima autoestima, ja que estan totalment a disgust amb la seva aparença física.
Al llarg de la història han existit molts casos d'éssers amb prognatisme. Així, es considera que els primers a patir-van ser els homes de Cro-Magnon i també fins i tot els neandertals. No obstant això, després d'ells també van tenir aquesta característica facial certs faraons de l'Antic Egipte.
Cal destacar que el prognatisme pot tenir causa genètica i, per tant, heretar-se. Entre els casos més coneguts de prognatisme es troba la condició compartida per diversos integrants dels Habsburg, una dinastia que va governar Espanya entre els segles XVI i XVII. A causa de l'aparença que atorga el prognatisme, molts membres dels Habsburg van optar per deixar-se créixer la barba per ocultar el defecte de la seva mandíbula. Els retrats realitzats per pintors de l'època, però, permeten advertir la condició.
Més enllà del que provoca en l'ésser humà, el prognatisme resultava normal en altres espècies d'homínids. Al Homo sapiens actual, de fet, no sempre es converteix en un problema mèdic.