Quan s'esmenta el concepte de port es busca fer referència a el lloc situat sobre la costa oa la riba d'algun riu on els vaixells duen a terme operacions d'embarcament i desembarcament i de càrrega i descàrrega. Això és possible gràcies a les característiques naturals o artificials de l'àrea en qüestió.
El terme, que troba el seu origen en el llatí portus , sol fer esment a la infraestructura ia les prestacions que es proporcionen en un espai de aigua calmes per a l'estada segura de les embarcacions mentre es realitzen les esmentades operacions.
Els ports poden brindar serveis per a l'activitat comercial (aquells que carreguen i descarreguen mercaderia per al seu transport cap a altres regions), la indústria pesquera, la defensa nacional i el turisme.
A la zona marítima, els ports inclouen obres (com dics o rescloses) amb el propòsit de protegir els vaixells de l'onatge, senyalització (boies, balises, fars, etc.) i dàrsenes per a la permanència i operacions. A la zona terrestre, d'altra banda, s'instal·len molls per facilitar l'atracada i amarratge de les embarcacions i dipòsits per apilar les mercaderies.
Un port de muntanya, finalment, és un pas que permet travessar un sistema muntanyós. Solen tenir traçats sinuosos i pendents pronunciades, generalment cobertes de neu.
Cal ressaltar, d'altra banda, que en la informàtica es coneix com a port a una interfície que ofereix la possibilitat d'enviar i rebre diverses classes de dades, la qual pot ser física (a nivell de maquinari, amb entrades per a la connexió de l'monitor, la impressora i altres perifèrics) o lògica (administrada pel programari). USB, PCI i Serial són alguns dels ports físics més habituals.
La història de l'port USB
El significat de l'acrònim USB en castellà és «bus en sèrie universal», i va sorgir l'any 1995 a partir de la unió de diverses companyies que buscaven crear una interfície que permetés connectar diversos tipus de dispositius utilitzant un connector estandarditzat, i que servís per diferents sistemes, fora PC o Mac; les empreses són DEC, IBM, Compaq, Microsoft, Intel i Northen Telecom.Aquest tipus de connexió, que es va presentar a l'mercat l'any 1996, va aconseguir amb èxit els seus propòsits, entre els quals es trobaven millorar la velocitat de transferència, oferint 12Mbps (Mega bits per segon) i reduir la mida de cables i connectors. A més, des del principi va ser possible connectar fins a 127 dispositius per port, implementant els avantatges de Plug and Play i Hot Plug, que es tradueix en l'ús instantani d'un perifèric un cop endollat, oposat a la necessitat de reiniciar l'ordinador.
Quatre anys més tard, un altre grup d'empreses va mostrar a el món una nova versió d'USB, anomenada 2.0, que incrementava considerablement el rendiment, aconseguint velocitats de 480Mbps. Aquesta revisió és absolutament retrocompatible, o sigui que és possible utilitzar un dispositiu 1.0 o 1.1 en un d'aquests ports; els cables i els connectors presenten el mateix aspecte i grandària.
Amb les demandes de mercat informàtic, va ser necessari continuar millorant la tecnologia USB per oferir més velocitat de transferència, així com altres avantatges. Per això, l'any 2008 va néixer la revisió 3.0, amb un millor aprofitament de l'energia, una velocitat màxima de 5Gbps i retrocompatibilitat amb els connectors 2.0.
És interessant observar que la velocitat màxima de l'USB 2.0 és 40 vegades més gran que la del seu antecessor, mentre que en la generació següent va augmentar tan sols poc més de 10 vegades. Això no parla d'una manca de recursos per fabricar dispositius més ràpids; es tracta d'adaptar-se a les demandes de mercat, que de poc arriben al rendiment esperat per part dels seus aparells. De la mateixa manera, a mesura que tots accedim a connexions a Internet de 100Mbps, probablement no ansiemos 1000 o 10.000, ja que no hi haurà manera d'aprofitar-los.